1. "Hipòcrates" (Thomas Lilti, 2018) "Encara que no ho sembli, aquesta sèrie francesa és anterior a la pandèmia actual. Està creada per un exmetge, Thomas Lilti, que es basa en la seva experiència."   El punt fort: Els aficionats a les sèries de metges hi trobaran una aproximació més realista del que és habitual a les sèries nord-americanes. De què va: Una sèrie mèdica sobre un hospital desbordat. Els metges titulars són posats en quarantena (us sona?) i la situació queda en mans dels residents. Interessant: Els metges els últims mesos han aprofitat per denunciar i explicar-nos moltes coses. Parla molt de les condicions en què treballen els metges. Els problemes que denuncia també són d'abans de la pandèmia. Un equip de personatges amb personalitats ben definides, en general més preocupats per ells mateixos (la seva carrera, el seu temps de descans, etc.) que pels pacients. Interessant: La sèrie articula molt bé aquest contrast perquè l'espectador es posa en el lloc del pacient. Atenció a: Més errors mèdics i administratius, equipament just i negligències del que estem habituats amb les sèries mèdiques. La sèrie no apunta al sistema, sinó al fet que els protagonistes no són perfectes. L'ambient: La realitat que envolta el procediment és molt falsa en sèries com "House": la tecnologia, el nombre de metges, la ràtio de funcions. "Hipòcrates" ensenya passadissos desgastats, zones que necessiten una mà de pintura, penombra, negligències, algunes per passotisme i d'altres per egoisme. A quina plataforma: Filmin. 2. "Criminal" (George Kay i Jim Field Smith, 2019) "Kit Harington és el nom propi més popular de la 2a temporada de 'Criminal Regne Unit'. Però també hi trobareu Kunal Nayyar, conegut per ser el Raj de 'The Big Bang Theory'."   El punt fort: "Criminal" és una franquícia d'històries policíaques. És un terreny on els britànics brillen especialment per la tradició teatral del país. Només cal veure "Line of Duty". De què va: El format és antològic, amb històries autònomes que presenten diferents casos, de manera que podeu mirar només un episodi per exemple si us interessa un actor concret. Interessant: Està formada per sèries dividides per nacionalitats: "Criminal França", "Criminal Alemanya", "Criminal Espanya", "Criminal Regne Unit"... Basant-se en el model de CSI. Atenció a: Kit Harington no fa de tou, i es desmarca molt de John Snow de "Joc de trons". És el que busca l'actor amb els últims papers que ha triat. Ara bé, qui té més talent aquí és Sophie Okonedo. L'ambient: Tots els episodis es basen en espais reduïts, amb l'interrogatori d'un sospitós com a principal font de tensió. A quina plataforma: Netflix. 3. "Upright" (2019)   "Si 'Upright' fos a Netflix segurament seria com 'The End of the Fucking World'."   El punt fort: Dos personatges que no tenen res a veure acaben en una mena de "road movie" perquè han tingut un accident de cotxe. De què va: Un músic viatja en una furgoneta que porta un remolc on du un piano. Xoca amb el cotxe d'una adolescent que ha marxat de casa. Com que el cotxe d'ella ha quedat inútil i ella ha quedat malferida, la porta a l'hospital més proper. A partir d'aquí es comença a teixir una relació d'amistat improbable. No podien ser més diferents. Ella és directa i rebel. Ell és bastant John Snow, dona voltes a les coses i dubta per tot. La sèrie s'estructura com una "road movie" de vuit episodis en què es van coneixent. Interessant: Descobrim les seves dues històries i també el secret del piano, que és més que una excusa per posar en marxa la història. Atenció a: La mena de sèrie que no us recomanarà ningú probablement, discreta, està molt bé però no arribarà a tenir popularitat ni a ser prou coneguda. L'ambient: ​El lloc de l'accident és una carretera al desert d'Austràlia. A quina plataforma: Upright a Sundance TV (inclòs a Movistar).   Tres llums verdes, doncs, per pitjar el play. Però també un de groc, i un semàfor vermell claríssim. "High Fidelity" (Sarah Kucserka i Veronica West, 2020) "La recomano, però amb matisos, Stephen Frears va fer una adaptació molt bona de la novel·la de Nick Hornby i hi ha escenes que no es poden millorar."     De què va: És una nova versió en la qual han canviat de gènere el protagonista. Abans era un propietari d'una botiga de discos interpretat per John Cusack, ara és una propietària d'una botiga de discos que interpreta Zoe Kravitz (actualment a l'alça gràcies a "Big Little Lies"). Què li passa: Les comparacions amb la pel·lícula deixen bastant mal parada la sèrie. El canvi de gènere no aporta res. Costa de veure què l'ha motivat. És la mateixa història d'una vida de derrotes amoroses explicades com a confessions a càmera i a través de la música. Es deixa veure si: Malgrat tot voleu una sèrie d'amor i ja heu vist "Normal people". A quina plataforma: Starzplay. Per acabar, desaconsellem una sèrie que també està basada en una pel·lícula magistral. "Ratched" (Evan Romansky i Ryan Murphy, 2020) "Si coneixeu 'Algú va volar sobre el niu del cucut ', us semblarà decebedora. Res a veure en el to, ni en l'estil, ni en les intencions. Si no la coneixeu però sou seguidors d''American Horror Story' és possible que us agradi."       De què va: La pel·lícula de Milos Forman és meravellosa. Per qui no la recordi és una història ambientada en un centre psiquiàtric on una infermera manté els pacients en una rutina estricta, empetitint-los amb estratègies psicològiques controladores. Fins que arriba el personatge de Jack Nicholson, que els inspira per rebel·lar-se. Doncs la sèrie, que es diu "Ratched", agafa la infermera i la converteix en protagonista. Li dona un passat, una història d'origen, situada abans del que vam veure a la pel·lícula. L'ambient: Estil exagerat, escenes gràfiques que busquen impactar i provocar l'espectador, tractament visual de colors estridents i una defensa de les vides marginals. El millor: Les actrius, amb Sarah Paulson al capdavant. El pitjor: Que és derivativa i no té res a veure amb la pel·lícula. A quina plataforma: Netflix.