La trencadissa és insalvable

Comença avui una setmana que serà decisiva per a la governabilitat de Catalunya. Enmig de la crisi més greu que han tingut els socis de govern, ERC i JxCat, des que es van instal·lar plegats a Palau, després del 14F, amb el 52% de vots independentistes sota el braç. Ha passat un any llarg, des d'aleshores, mogut, amb picabaralles sonades. Però amb les portes de l'executiu prou blindades per deixar-ne fora el soroll dels partits. Fins la setmana passada, que tot va saltar pels aires. La qüestió de confiança plantejada pel diputat Albert Batet al debat de política general va rebentar tots els blindatges. El president cessa Jordi Puigneró com a vicepresident, les veus que demanen a JxCat que surti del govern fan cada cop més soroll, i Junts decideix allargar l'agonia amb una última oportunitat: va plantejar aquest cap de setmana, 48 hores, com una cruïlla, amb una proposta al president per refer els termes de l'acord de govern per seguir governant plegats. Doncs bé, avui és evident que la cruïlla queda enrere, amb el nus sense resoldre. Sense acord entre el president Aragonès i Jordi Turull, la pilota torna a ser en el terreny de Junts, que va fixar per dijous i divendres la consulta a la militància. Per tant, el futur del govern del país quedarà en les mans de 6.000 persones (si fa o no fa). I tot això passa quan s'acaben de celebrar els cinc anys del referèndum de l'1-O. Com si fos el tancament d'una etapa: la crisi de govern i els xiulets de dissabte a Carme Forcadell, una de les figures més respectades fins ara per l'independentisme, valenta i coherent també a l'hora d'afrontar les contradiccions del seu propi espai polític. Cinc anys després, la trencadissa és insalvable.