L'inici del curs escolar és un moment important que no només pot remoure emocionalment els més petits de casa, sinó també els adults que els acompanyen. Tots hem anat a l'escola i en tenim records, sensacions i emocions vinculades que, malgrat que faci molt temps que hem deixat d'anar-hi, poden tornar a aparèixer quan són els nostres fills (o els nostres alumnes) els que comencen a anar-hi. Ser-ne conscients és important perquè les nostres experiències passades no interfereixin en la vivència que el nostre infant pugui tenir a l'escola. En cas que el nostre fill hagi de començar l'escolarització i ens sentim molt remoguts, hem de saber que és normal: el nen petit que vam ser i que també va passar per aquesta experiència la reviu d'alguna manera i això fa aflorar sentiments que potser ni tan sols sabíem que teníem. Posar-hi consciència, adonar-nos-en, posar-hi paraules, respirar les emocions que sentim i ser conscients que això que ens passa no té a veure amb l'ara i aquí, ens ajudarà a transitar aquesta etapa millor. Si quan vam començar l'escola ens vam enyorar i vam plorar molt (encara que fos a una edat que no recordem), és possible que quan deixem el nostre fill a l'escola, en cas que es posi a plorar o intuïm que es pot enyorar, ens afecti emocionalment i que el nostre cos ens faci aflorar emocions que havien quedat en l'inconscient. Això pot fer que ens costi acompanyar aquest procés d'una manera assertiva i conscient. En una etapa, especialment setembre i octubre, on els infants necessiten molt acompanyament emocional de casa i de l'escola, és important que també fem atenció a les emocions dels adults que acompanyem, per anar-les processant d'una manera assertiva i així poder ser més presents en l'ara i aquí dels nostres fills. Sortosament, l'acompanyament emocional que es fa des de l'escola ha millorat molt en els últims anys i això ens pot ajudar a comprendre que l'experiència que vam tenir és molt probable que no tingui res a veure amb la que tindran els nostres fills. Saber separar el que és nostre del que té a veure amb ells i amb el seu present ens ajudarà sempre a poder-los acompanyar d'una manera més centrada, empàtica i connectada. Si sols no som capaços de fer aquesta separació i presa de consciència, l'ajuda professional ens permetrà integrar primer el que vam viure de petits per tal de curar les ferides que hi pugui haver i així, després, poder acompanyar molt millor els infants.