"The Handmaid's Tale" A quina plataforma? HBO Max (15 de setembre) Semàfor Groc És una sèrie que s'ha allargat en excés, així que ara ja és només per als que hagin tingut paciència i vulguin arribar al final. S'acabarà amb la sisena temporada, però dijous 15 de setembre s'estrena la cinquena. La que serà la penúltima temporada planteja si existeix un futur per a la protagonista de la sèrie que és l'enemiga número 1 de Gilead. Sense destapar res, per mi, el més interessant és com la sèrie fa un paral·lelisme entre el que li ha passat a la June i el que viu qualsevol dona que ha estat víctima d'una agressió sexual. Com a supervivent, el personatge es planteja què ha de fer amb el trauma que li han provocat. Perdonar? Oblidar? Venjar-se'n? I encara hi ha una pregunta més: realment la June podrà tornar a ser la June o tot el que ha viscut es quedarà amb ella per sempre i, per tant, mai deixarà de ser una mica Offred? Són preguntes interessants que la sèrie explora sense perdre de vista la trama de conflicte extern, que està relacionada amb les accions que Gilead emprèn per acabar amb la June. No cal ni dir que Elisabeth Moss continua sent el millor de la producció i que esperem que la sèrie, ara que té data de finalització, sàpiga administrar bé la història per donar-nos un gran final.   "Atrapados de nuevo" A quina plataforma? Netflix Semàfor Groc A les temporades anteriors se li va posar el nom d'"Atrapados" però, curiosament, en aquesta tercera temporada té un títol nou: "Atrapados de nuevo". És un canvi que prové del canvi de plataforma de la sèrie. En tot cas, la sèrie ens permet retrobar-nos amb el detectiu que interpreta Ólafur Darri Ólafsson i perdre'ns pels paisatges islandesos. Només aquestes dues coses ja justifiquen mirar els nous episodis, que presenten el cas de la disputa per uns terrenys per part d'una mena de secta new-age i d'un club de motards. En aquests mateixos terrenys es produeix un crim. És una sèrie criminal molt escandinava, amb un ritme meditatiu que va encaixant les diferents trames a poc a poc i amb una connexió molt clara entre el cas i el protagonista, que vol obtenir la redempció per un error que va cometre en el passat. Ara que arriba la tardor és la mena de sèrie que entra molt bé. "Paris Police 1900" A quina plataforma? Movistar+, Vodafonde TV i Orange TV Semàfor Verd És una sèrie que està situada en un moment històric molt conflictiu a França. El president de la Tercera República Francesa acaba de morir de forma sobtada -de fet, així és com comença la sèrie- i s'espera que la tensió social que hi ha al carrer augmenti. I més quan se sàpiga que Alfred Dreyfus tindrà un segon judici, cosa que provoca que grups antisemites facin crides a la violència i exerceixin també la violència al carrer. Una violència molt crua, aviso. En aquest context, la sèrie segueix diversos personatges. Els més importants són un prefecte de la policia francesa, ja retirat, a qui convencen perquè torni al càrrec i s'asseguri que la situació no es desbordi, i un detectiu de policia jove que veu amb preocupació el que està passant. És sobretot a través d'ell que caminarem pels carrers d'aquest París de principis del segle XX i descobrirem múltiples trames, moltes connectades entre si, que són un perfecte retrat del període. D'aquesta manera, la sèrie funciona com a sèrie policíaca i com a sèrie històrica. De la mateixa manera que "Peaky Blinders" funcionava com a sèrie de gàngsters i com a sèrie històrica. Cito "Peaky Blinders" perquè totes dues estan situades en un període similar i perquè són semblants en la seva posada en escena, amb un sentit estètic que no està barallat amb la cruesa. També tenen en comú escenes d'acció potents i un paper prominent dels personatges femenins. És una sèrie ambiciosa que a mesura que avança incorpora altres elements, com una trama política molt potent, i aconsegueix que tot acabi ben conjuntat i cohesionat. És el millor, de llarg, que he vist aquesta setmana.   "Wedding season" A quina plataforma? Disney+ Semàfor Groc És una sèrie que comença amb la típica interrupció pel·liculera d'un casament. Un noi entra en ple casament i es declara a la noia... però la noia li diu que no el vol, que ella es vol casar i que marxi. Ho fa. Després d'aquest primer gir en ve un altre i és que la policia deté el noi perquè gairebé tothom al casament ha acabat morint i ell és el principal sospitós d'haver-los matat. Aquest punt de partida original crea un misteri que la sèrie dosifica molt. Massa. Comença a fer flashbacks sobre la història dels dos protagonistes al mateix temps que es resol qui és el culpable de l'enverinament. Té una bona actriu, Rosa Salazar ("Undone"), però al seu voltant la resta d'actors estan molt rígids i la part de comèdia funciona intermitentment. Així que us diria que la mireu només si voleu una sèrie entretinguda i no teniu res més a l'abast.   "Riget" A quina plataforma? Filmin Semàfor Verd A Filmin recuperen les dues primeres temporades d'una sèrie de Lars von Trier. Es va emetre als anys 90 i es va convertir en una sèrie de culte. Aquest any Lars von Trier ha fet una tercera temporada, i d'aquí que Filmin rescati la sèrie, perquè ha comprat els drets dels nous episodis, també, i els estrenarà més endavant. De moment, divendres 16 de setembre podreu mirar la sèrie original, que és una història de terror i misteri ambientada en un hospital, en concret al Departament de Neurocirurgia, on passen tota mena de fenòmens estranys i sobrenaturals. És extremadament inquietant i alhora dotada d'un sentit de l'humor negre molt particular. De fet, és coneguda per dues coses: per la fotografia de color sèpia i pel fet que hi ha dos personatges que treballen rentant els plats a l'hospital i que comenten la jugada mentre van passant coses escabroses. El mateix Von Trier té el detall d'aparèixer al final de cada episodi per dirigir-se a l'audiència i preguntar-li què li ha semblat el mal tràngol. En el seu moment era una mena de sèrie que no es feia a la televisió, i encara menys a la televisió europea (fins i tot ara és molt d'autor). Lars von Trier va trencar completament els esquemes de l'època, en part inspirat per "Twin peaks".   "The Serpent Queen" A quina plataforma? Amazon Prime Semàfor Groc La sèrie parteix de la imatge que envolta la figura històrica de Caterina de Mèdici, que va ser reina regent de França, i a la qual s'han atribuït enverinaments i també idear la massacre del dia de Sant Bartomeu, un episodi clau de la guerra de Religions de França del segle XVI. Malgrat la fama, molts historiadors moderns la desvinculen de tots aquests fets que se li han atribuït. El que fa la sèrie no és tan això, sinó donar-li veu perquè ella s'expliqui. De fet, comença amb el personatge reptant un altre personatge (que fa funcions d'espectador) dient-li: "digues, què hauries fet tu de diferent?". Tot seguit comença a explicar la seva història, on es presenta com una víctima de les circumstàncies. Gran part de la història passa durant l'adolescència i joventut del personatge, que trenca la quarta paret com a "Fleabag" i així fa còmplice a l'audiència de les seves decisions. Com a sèrie històrica és poc ortodoxa, però com a sèrie d'entreteniment és perfecte per connectar amb el públic més jove, que s'interessi en el personatge històric i que miri més enllà de la superfície.