Encara no és un Sant Jordi ple, però és el més semblant al Sant Jordi que tots tenim al cap. La festa que ens defineix, que ens representa alegres, cultes, romàntics, amables, lluint i gaudint la vida al carrer. El contrast amb el Sant Jordi que no va ser del 2020 és tan gran! Fa un any érem a casa, connectats a través de les pantalles, respirant a les finestres i als balcons, calculant les franges i les distàncies que podíem recórrer lluny de casa. Vam fer roses de paper i vam comprar llibres per internet.  Aquest any torna gran part del ritual. Podem demanar tanda per voltar entre parades, fer cua per aconseguir la signatura d'algun dels autors seleccionats per signar al carrer; podem, fins i tot, entregar la rosa i el llibre en mà. Un Sant Jordi amb contenció, però un Sant Jordi, al cap i a la fi, que haurem d'aprofitar -amb seny- per recuperar la vida al carrer, per recuperar també la tradició de la festa més bonica de l'any, enyorada i somiada, i per reivindicar l'essencial de la cultura com impuls primari que ens uneix.   Una diada amb una altra càrrega afegida: és el tret de sortida d'una nova fase pandèmica, d'una nova obertura. A partir de dilluns, sense confinament comarcal, amb aforaments més laxos en alguns sectors, amb tots els alumnes tornant a fer bullir els instituts. De mica en mica i amb molta cura ens haurem d'anar retrobant com a societat. Sant Jordi marca l'entrada.    Bon Sant Jordi a tothom!