Semàfors de sèries, amb Toni de la Torre
Els xocs periodístics de diferents generacions són un marc ideal per a la bona feina interpretativa d'Anna Torv i Sam Reid a "The newsreader"
El matí de Catalunya Ràdio

"The newsreader" s'afegeix a les grans sèries sobre periodisme

Anna Torv està fantàstica com a presentadora de televisió en una època difícil per a les dones. També s'estrenen sèries amb herois quotidians i una no apta per a embarassades

Actualitzat
TEMA:
Sèries

"The Newsreader"

Semàfor Verd

A quina plataforma: Movistar+ (canal Cosmo, 10 de març)

De què va? És una sèrie sobre periodisme que protagonitza Anna Torv, l'actriu de "Fringe", que està fantàstica interpretant una presentadora d'informatius. Aquí no ens arriben gaires sèries australianes, però n'hi ha de molt bones. Aquesta m'ha semblat excel·lent, sobretot si us interessa el periodisme. Es fixa particularment en la feina dels presentadors, que són la cara de les notícies, i es pregunta què hi ha al darrere d'aquests rostres que es transformen davant la càmera per transmetre confiança i proximitat explicant l'actualitat.

En el cas de la protagonista de "The Newsreader", al darrere de la seva imatge perfecta hi ha problemes d'ansietat i uns atacs de pànic que han fet que tingui fama de difícil a la redacció. Som als anys vuitanta, la salut mental encara és més tabú que avui i ella amaga els seus problemes mentre fa la forta, també per continuar sent competitiva en un entorn que, per ser dona, la considera substituïble.

Semàfors de sèries, amb Toni de la Torre
Anna Torv és el pal de paller de la sèrie "The newsreader", canviant de la seguretat a la fragilitat en qüestió de segons.

El que explica la sèrie és com ella troba un suport inesperat en un reporter que somia algun dia a ser també presentador. La relació entre ells dos és el punt fort d'una sèrie que és propera i natural, a diferència del seu referent més directe, que seria "The newsroom". La sèrie d'Aaron Sorkin volia retratar un periodisme ideal, i un dels problemes d'això és que els personatges eren massa perfectes.

Aquí, els personatges són més humans. Poden fallar, i ho fan sovint. I les dinàmiques que s'estableixen entre ells es caracteritzen per tenir múltiples vessants. Un personatge pot competir amb un altre, però poden connectar per altres qüestions.

Això permet a la sèrie treballar diferents tipus de trames: ètica periodística, rivalitats, interessos amorosos, feminisme, discriminació racial, retirades forçades i un llarg etcètera. Unides constitueixen un retrat molt acurat del dia a dia i els vincles que s'estableixen en una redacció, que és la clau de la sèrie i que fa pensar en clàssics com Lou Grant, però amb aquests accent posat en les pressions que pateix la protagonista.


"Total control"

Semàfor Verd

A quina plataforma: Filmin

De què va? És una sèrie, també australiana, que comença amb una situació molt violenta al carrer, amb un home armat que comença a matar gent i una dona que reacciona de manera heroica. Aquesta dona, que és una indígena australiana, crida l'atenció de la primera ministra, que la veu per la televisió.

Hi veu l'oportunitat d'utilitzar-la políticament i li farà una oferta per donar-li un càrrec, que ella accepta. A partir d'aquí, la sèrie narra els esforços d'aquesta ciutadana per evitar convertir-se en una eina. Ja que es troba en aquesta situació, intentarà assolir canvis reals en comptes de ser el pòster humà d'unes polítiques inexistents.

Les interpretacions de "Total control" són sòlides, i segurament reconeixereu l'actriu que interpreta la primera ministra, que és Rachel Griffiths (la Brenda de "Six Feet Under"). La història vol tocar certs temes molt rellevants per a la societat australiana, com la situació dels aborígens, però on brilla és en el retrat del joc polític.

Els personatges maquinen obertament i menteixen amb un cinisme normalitzat, que és l'autèntic tema de la sèrie. En aquest context, la protagonista és la veu de l'audiència. Normalment, els protagonistes de les sèries sobre política són polítics, però aquí la protagonista representa el ciutadà que n'està tip, i agafa una distància respecte a la classe política molt interessant i inusual en el gènere.


"Pieces of her" ("¿Sabes quién es?")

Semàfor Vermell

A quina plataforma: Netflix (ja és de les més vistes)

De què va? Curiosament comença amb una escena semblant a la sèrie anterior. Hi ha una situació molt violenta, en aquest cas en un restaurant, i hi ha dona que reacciona amb una sang freda increïble i que es converteix en una heroïna i apareix a tots els informatius. La seva reacció ha semblat d'assassina professional..., i si ho sembla..., és que ho és?

Aquesta incògnita guia la sèrie. La seva filla la comença a investigar. I la història s'articula com un trencaclosques --d'aquí ve el títol, "Pieces of Her"-- en què la filla va encaixant les peces del passat de la seva mare, que amaga molts secrets. Aquestes peces van apareixent en escenes curtes i abruptes.

Us parlo d'aquesta sèrie únicament per Toni Collette, que interpreta la mare, però la veritat és que està completament desaprofitada. La sèrie és un thriller força genèric que va encadenant un gir darrere l'altre i que està mancat de personalitat. Al meu parer, una sèrie prescindible.


"This is going to hurt" ("Esto te va a doler")

Semàfor Verd

A quina plataforma? Movistar+ (14 de març)

De què va? És un retrat realista del dia a dia d'un ginecòleg. És, bàsicament, el contrari del que han fet sempre les sèries mèdiques. És un gènere que està fet per reconfortar l'espectador i sovint els metges són extremadament professionals, saben el que fan, compten amb el millor equipament i salven vides. Però no és el cas d'aquesta sèrie, que vol fer un retrat cru de la vida en un hospital. En concret, d'un hospital de la sanitat pública britànica.

I per això en aquesta sèrie els metges fan el que poden, saben menys del que haurien de saber, no tenen l'equipament que necessiten ni tampoc el personal suficient, s'equivoquen, cometen negligències, perden el temps amb burocràcia, dormen molt poc i van tirant en condicions que a llarg termini els passaran factura.

Enmig d'aquest caos hi ha un ginecòleg que ja està de tornada de tot i que es dirigeix a l'espectador tot fent comentaris carregats de mala bava que podria firmar el doctor House mentre porta d'un lloc a l'altre una pobra dona que està a punt de parir i ja té el nadó traient un braç per allà sota.

La sèrie és molt gràfica i retrata situacions molt boges. Tot i que no ho deuen ser tant, si tenim en compte que està basada en l'experiència del guionista, Adam Kay, com a metge en un hospital públic. La sèrie combina la denúncia dels dèficits del sistema sanitari amb un estil d'humor més aviat gruixut en què Ben Wishaw s'ho passa pipa en un paper molt extrem.

Però alerta, que les trames passen fàcilment de l'humor a la tragèdia i claven a l'espectador bufetades de les que fan mal, perquè no amaguen ni la realitat de la mort ni com afecten els sanitaris les circumstàncies en què treballen.

Per tot plegat és una sèrie molt recomanable, però no és una bona idea mirar-la durant l'embaràs.


"Better things"

Semàfor Groc

A quina plataforma: HBO Max

De què va? És una sèrie que parla de com és la maternitat quan els fills es fan grans. És autobiogràfica, protagonitzada per Pamela Adlon, a qui hem vist durant anys sacrificar-se per unes filles que no sempre són agraïdes (més aviat el contrari). Fins ara les ha tingut més o menys a prop, a la casa familiar. Però han anat marxant i a l'última temporada la síndrome del niu buit és una realitat.

La sèrie explora molt bé com la protagonista no pot evitar sentir-se una mica abandonada i alhora tenir un sentiment de culpa per no haver pogut donar a les seves filles exactament tot el que elles volien o potser es mereixien. Són uns episodis més reflexius, que, tot i això, no deixen de banda l'humor.

Malgrat tot, genera certa sensació de redundància. I hi ha alguna trama, com la de la investigació del passat familiar de la protagonista, que s'elabora durant massa estona per al que realment aporta al conjunt. És evident que la sèrie necessita tancar el recorregut de la protagonista, però potser no calia una temporada sencera més i hauria estat més efectiu fer un epíleg en forma d'episodi especial o fins i tot un episodi doble final.

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut