El matí de Catalunya Ràdio

"The last of us", un final que et deixa trencat

Una sèrie sobre la vida en parella, la tercera temporada de "Ted Lasso" i una pel·li sobre Luther, a les estrenes de la setmana

Actualitzat

"The last of us"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (final de la primera temporada)

De què va? Em reafirmo en el que ja vaig dir quan es va estrenar: és una de les sèries de l'any. Tranquil, que no explicaré detalls sobre el final, per si de cas encara no l'has vist.

És un gran final de temporada sobretot perquè posa l'èmfasi en els personatges, que ha estat el principal punt d'interès de "The Last of Us" des del principi, i culmina un canvi que s'havia estat gestant a poc a poc i que fa que canviï potencialment la dinàmica entre els dos protagonistes per al futur.

Tot això sent fidel al videojoc en què es basa, incloent-hi una escena que, de fet, per als jugadors és icònica, i posant també una bona dosi d'acció, necessària per fer un final de temporada intens. Ha tornat a ser hàbil combinant la introspecció i exploració psicològica dels personatges amb l'adrenalina i la tensió.

Els actors han estat magnífics. Els dos. Bella Ramsey ja venia de tenir un gran moment al penúltim episodi de la temporada i en el darrer ha tornat a parlar amb mirades, dotant de naturalitat tots els diàlegs amb ell. I Pedro Pascal també ha sabut capturar molt bé el conflicte del seu personatge, jugant molt bé amb el seu carisma personal per després agafar l'espectador amb el peu canviat.

És també un final que et deixa trencat perquè dibuixa un camí molt fumut per als protagonistes. I no parlo de la seva supervivència, sinó al tema de fons que tracta la sèrie, que explora quin és el valor de la vida perquè valgui la pena ser viscuda fins i tot en escenaris terrorífics com aquest, i que la sèrie ha establert des del principi que té a veure amb els vincles que establim amb els altres.

"Fleishman is in trouble"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Disney+

De què va? És una minisèrie sobre una parella que s'acaba de divorciar i on les coses no són el que semblen. No ha estat un divorci fàcil: dolorós per totes dues bandes. També pels dos fills que tenen. Però quan la minisèrie comença sembla que s'ha arribat a una situació més o menys estable.

Tot canvia quan ella desapareix de sobte: una nit decideix tornar-li els nens abans d'hora (entra a casa d'ell de nit i els deixa allà sense dir res) i després ja és impossible comunicar-se amb ella.

Ell intenta descobrir què ha passat i és precisament a través d'aquesta pregunta que la minisèrie va reconstruint la història entre tots dos, de manera que fem salts cap al passat descobrint com es van conèixer, perquè van connectar, quines són les seves respectives pors, les seves maneres d'entendre el món, etc. i evidentment també què és el que els va anar separant.

És un retrat molt treballat de la construcció i destrucció d'una parella. Molt ben escrit i molt ben dosificat, que es va combinant amb la gestió d'ell amb els fills davant l'absència de la seva mare.

Durant gran part de la minisèrie el punt de vista d'ell és el dominant. Però hi ha un moment en què això canvia i fa un gir que fa que no puguem triar de forma clara un "bàndol" en aquesta història.

El tema de fons de la minisèrie és el fet d'adonar-te que hi ha un punt a la vida en què ja has pres una sèrie de decisions de les quals ja no pots fer marxa enrere i et sembla clar que la teva vida ja està definida. Que no hi ha múltiples possibilitats com quan eres jove.

S'explora amb encert la frustració, les expectatives, les pressions socials i altres temes que veiem poc en les sèries. El repartiment també està molt bé. Evidentment, Claire Danes, però també Lizzy Caplan, que acaba tenint més pes del que semblava. La millor sèrie sobre la vida en parella que he vist en molt de temps.

"Marriage"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

De què va? Té com a protagonistes Sean Bean i Nicola Walker. Segur que només sentir aquests dos noms molts ja heu comprat la sèrie. Ella és coneguda per The Split i l'últim que havia fet ell és Time, que ja us vaig recomanar en el seu moment.

Junts interpreten el matrimoni protagonista de Marriage, que també és una minisèrie excepcional. Però en aquest cas no és apte per tothom. De fet, segurament té un públic molt petit.

Per què? Doncs perquè el seu creador és Stefan Golazewski, un guionista que fa sèries molt realistes en què retrata la vida quotidiana, en el sentit més mundà del terme, buscant intencionadament reflectir el tedi i l'avorriment. Defuig recursos narratius habituals a les sèries com els girs de guió, cosa que fa que les seves sèries siguin el contrari de comercials.

Sèrie decididament dramàtica. Ens explica la història d'un matrimoni que fa 27 anys que estan junts i que conversen sobre coses que no tenen cap mena d'importància.

Això no vol dir que no hi hagi coses importants a la seva vida. Però no en parlen. És l'espectador qui ha d'anar llegint entre línies i anar veient les càrregues que tots dos porten dins, que són molt grans.

Els dos actors fan una gran feina ensenyant com els personatges s'agafen a converses sobre minúcies per anar-se relacionant (entre ells mateixos i la resta) i anar passant els dies sense ocupar-se del que realment els pesa, ni compartir-ho amb ningú. Aparenta retratar l'avorriment, però per dins és d'una tristesa devastadora. De nou, molt recomanable, però sabent el que aneu a veure.

"Ted Lasso"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Apple TV+ (tercera temporada)

De què va? Una comèdia que ja no ho és tant. La primera temporada la vaig recomanar amb molta insistència. Però perquè creuava magistralment diferents elements: comèdia, drama esportiu i una filosofia optimista que era encomanadissa. La barreja era perfecta al meu parer. I fins i tot el repartiment hi encaixava a la perfecció.

Passada la primera temporada, va començar a posar èmfasi en la filosofia optimista del protagonista per sobre de tota la resta. A la segona temporada vaig trobar a faltar el drama esportiu. I a l'inici de la tercera temporada, que s'ha estrenat, la tendència continua: tot el focus es posa en la filosofia de Ted Lasso i la seva resistència a deixar-se endur per una rivalitat que vol defugir.

És un missatge consistent amb el personatge, però trobo que tot a la sèrie se supedita a aquest missatge quan abans estava equilibrat. De fet, com a comèdia l'inici de la tercera temporada ha donat pocs moments divertits. Més aviat ha posat l'èmfasi en les relacions personals, i en algunes de les relacions el conflicte sembla forçat. S'han reobert trames que estaven tancades per continuar.

És només el primer episodi, pot encara canviar molt durant la tercera temporada, però cada cop veig més llunyana aquella barreja perfecta de la primera temporada. Li ha passat que, amb l'èxit, ha reforçat els elements que més agradava a l'audiència i n'ha descuidat d'altres.

"Luther, cae la noche"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? Ha tornat amb una pel·lícula, i per descomptat interpretat per Idris Elba. Fer una pel·lícula és la manera que han trobat per continuar amb el personatge, ja que Idris Elba té una agenda professional atapeïda i no vol assumir fer una temporada sencera, però sí una pel·lícula. També és una oportunitat per veure un Luther amb un pressupost més alt del que tenia quan era només una sèrie de la BBC.

A banda del carisma que hi posa Idris Elba, la sèrie era coneguda pel sadisme dels seus malvats i la pel·lícula no és una excepció. Hi ha un criminal interpretat per Andy Serkis que és dels que posa els pèls de punta i dels que Luther no pot deixar passar.

A aquestes alçades, la pel·lícula és un producte clarament dirigit als fans. De tota manera, la pots mirar fins i tot sense saber res del personatge. Pot ser-ne una bona porta d'entrada. Això sí, els primers anys de la sèrie, sobretot l'etapa en què Ruth Wilson interpretava el taló d'Aquil·les del personatge, són insuperables.

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut