Diuen que si mires l'olla, la pasta no bull. I que si no hi ha llum, les gallines no ponen. I si no hi ha llums de Nadal als carrers, no comprem tant i per tant la pasta no entra. Potser per això aquest any s'inverteix encara més en la il·luminació nadalenca en ciutats com Barcelona. Un 32% més. I això coincideix amb la insistent pujada del preu de la llum, amb unes elèctriques motivades per un esperit olímpic (superar el seu rècord històric de preu constantment) que riu-te'n de Michael Phelps. El que passa és que som nosaltres qui els paguem la medalla d'or que elles es pengen. És sentir "megawatt" i "hora" i posar-me en alerta. He desenvolupat la pulsió d'apagar qualsevol llum encès: a casa, al bar, a les botigues. Així que el Nadal es presenta divertit, intentant buscar l'interruptor d'arbres i fanals. Aquests dies, a més, podem visitar a Barcelona l'excepcional exposició que el Cosmocaixa dedica a Nikola Tesla, un geni tan audaç com delirant. De tots els seus deliris elèctrics, però, el preu de la llum actual mai no el podria haver imaginat. Els llums de Nadal, si més no, ens recordaran constantment en mans de qui està el cost de la nostra capacitat de posar llum a la foscor