Carles Puigdemont, detingut. Ha passat la nit a la presó de Sàsser, a l'illa de Sardenya. Els agents de la policia italiana vestits de paisà l'esperaven al peu de l'avió i l'han retingut tot just aterrar a l'aeroport de l'Alguer, on avui havia de participar en un acte a favor de la cultura popular i tenia previst reunir-se amb autoritats de la zona. La policia italiana ha actuat obeint l'ordre europea de detenció del Tribunal Suprem, que el persegueix per sedició. Una ordre que, segons els advocats de Puigdemont, estava suspesa, però que segons el mateix Suprem continua vigent. És un escenari enrevessat, perquè aquest estiu el Parlament Europeu va retirar la immunitat a Puigdemont com a eurodiputat, perquè no hi veia risc que el detinguessin, i perquè Espanya havia deixat clar -textualment- que "cap tribunal de la Unió Europea no podia executar les ordres europees de detenció en qüestió fins que el Tribunal de Justícia no hagi decidit". A tot això, el tribunal de Luxemburg encara s'ha de pronunciar sobre les qüestions prejudicials que el jutge Llarena li va fer arribar fa mesos. El cas és que Carles Puigdemont està privat de llibertat. Un eurodiputat, retingut per la policia i pendent de passar a mans dels jutges al llarg del dia. Serà el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser l'encarregat de fer el següent moviment: amb tota la pressió al damunt. La premsa internacional ja se n'ha fet ressò. La Moncloa demana respecte per l'acció de la justícia. Nit en blanc a la Generalitat i als partits independentistes. El president Aragonès suspèn l'agenda per seguir minut a minut tot el que passa a l'Alguer i l'ANC convoca una concentració al carrer Aribau de Barcelona, a les portes del consolat d'Itàlia. És la tercera detenció del president des de l'octubre del 2017. La primera, a Brussel·les, la mateixa tardor del 17 quan pel seu propi peu es va presentar a la comissaria de la capital europea i hi va passar una nit. La segona, a Alemanya, el 2018 durant un viatge en cotxe. Va passar dues setmanes a la presó. La reacció a Catalunya, aleshores, van ser protestes al carrer que van derivar, entre d'altres, en el cas Tamara Carrasco: encara avui perseguida per terrorisme. Amb els indults als 9 presos, aquest juny, Pedro Sánchez va desar la carpeta catalana al fons del calaix. L'exili i la reforma del delicte de sedició -tot i que l'havia promès- van deixar de ser prioritaris. Error. El retrobament és difícilment fiable, quan hi ha polítics que no poden tornar a Catalunya... ni volar a Itàlia.