Tamara Carrasco, absolta. Disculpes? Cap ni una

Després de quatre anys de procés judicial, finalment Tamara Carrasco ha estat absolta de bo de veres, ara sí que sí, per tercera vegada. Era lògic: l'única prova contra ella, acusada inicialment de rebel·lió i terrorisme, i jutjada finalment per incitació als desordres públics, era un àudio de whatsapp en què animava a participar a les mobilitzacions de 2018. Aquest procés, amb les dues apel·lacions incloses, no buscava tant condemnar-la a ella com atemorir-nos a la resta. El poder, si vol, et pot fer la vida impossible. De la manera més arbitrària, sense que li calgui demostrar gran cosa. Carrasco no era una líder política ni una figura pública, era una persona com tantíssimes altres que posen el cos al carrer per les causes que els semblen justes. I això, quan ho fa molta gent, és perillós. Podria portar que les coses canviessin. L'absolució no li torna l'any que va estar sense poder sortir del municipi on vivia, ni les hores d'angoixa per la incertesa de si tindria o no un judici just. Ni una disculpa per les molèsties causades, no li ofereixen. La seva vida, el seu patiment, els importa ben poc i, de fet, avui mateix deixarà de ser notícia. Però tothom tindrà gravat el missatge important: no et queixis, porta't bé, no surtis al carrer, no t'organitzis, no et fiquis en activismes. I si en fem cas, si callem, si ens quedem a casa, els estem donant la raó: la seva tècnica és efectiva.