Taiwan ha mantingut a ratlla el coronavirus: com s'ho han fet?

Taiwan acusa l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'haver fallat en la lluita global per frenar el coronavirus. Les autoritats de l'illa van alertar el 31 de desembre de "misteriosos casos de pneumònia a la ciutat xinesa de Wuhan", casos que podrien tenir a veure amb un nou coronavirus. L'OMS no en va fer cas, més influenciada per qüestions geopolítiques que no pas sanitàries. Taiwan no es va quedar de braços plegats i ha estat, amb Corea del Sud i Singapur, un dels pocs països capaços de contenir el virus. Amb una població de gairebé 24 milions de persones, Taiwan ha detectat menys de 400 positius. Fins al 7 d'abril, tres mesos després que es detectés el primer cas, els morts es poden comptar amb els dits d'una mà. No hi ha millor mestre que la necessitat. Després del brot de SARS del 2003, el govern taiwanès va crear equips específics i mecanismes de control i prevenció. En aquell brot hi van morir 73 persones, un balanç que no es podia tornar a repetir. Situat a només 180 quilòmetres de la Xina i amb vols directes des de Wuhan -la zona zero de la pandèmia-, Taiwan tenia molts números de convertir-se en un focus calent de casos. El primer positiu per Covid-19 es va detectar el 21 de gener. El govern de Tsai Ing-wen feia dies que ho tenia tot en marxa. Les mesures se centren a aïllar les persones sospitoses o portadores del virus, per garantir que la resta de població pugui fer vida normal. L'aeroport, la porta d'entrada Els experts tenien clar que el primer positiu seria importat i el control es va fer especialment exhaustiu als aeroports. L'exèrcit s'encarrega de desinfectar maletes, avions i, fins i tot, viatgers. En aquesta imatge del Ministeri de Defensa taiwanès, un soldat ruixa les mans d'una nena amb desinfectant. La petita va arribar a l'aeroport de Taoyuan a finals de març en un vol amb 153 ciutadans taiwanesos repatriats des de Wuhan. Tots els passatgers han de passar per un escàner que els controla la temperatura i, amb febre o sense, tots han d'estar 14 dies en quarantena. Si són visitants, s'han de quedar en un hotel designat pel govern, i si són residents, s'han d'estar a casa, com explica Oriol Gallissà, un empresari català que viu a Taiwan: "Gairebé tots els casos han estat detectats ja a l'aeroport. A les persones en quarantena, les autoritats els donen menjar i una compensació econòmica." Prevenció, prevenció i prevenció La primera mort per coronavirus a l'estat espanyol va ser el 13 de febrer a València. La confirmació que el pacient tenia el virus no va arribar fins setmanes després, quan el Ministeri de Sanitat espanyol va canviar el criteri i va ordenar fer tests als malalts amb pneumònies d'origen desconegut. Les autoritats sanitàries taiwaneses van ser proactives des del minut 1. No s'esperen a rebre pacients amb símptomes, sinó que busquen activament possibles positius. Es fan tests a tots els pacients amb pneumònia o que han donat negatiu per grip. Tecnologia per fer complir el confinament Parlem amb l'Oriol Gallissà quan està de visita a Catalunya, esperant poder tornar a Taipei. La seva dona és a Taiwan, confinada a casa. Des de l'ajuntament hi estan molt pendents: "L'ajuntament li truca cada dia per saber si té febre. Com que no pot sortir de casa, li porten menjar i, fins i tot, li venen a recollir la brossa a la porta." Saltar-se la quarantena pot costar fins a 9.000 euros de multa, però el govern no en va tenir prou amb la dissuasió econòmica. A través del GPS del mòbil i en col·laboració amb les empreses de telecomunicacions, el Centre de Control de Malalties -l'equivalent al Centre d'Emergències Sanitàries espanyol- té accés a la localització de les persones obligades a confinar-se. Si una persona surt de casa o té el telèfon apagat, la policia i el funcionari responsable d'aquella àrea van immediatament a comprovar on és. L'aplicació de mesures similars a l'estat espanyol ha generat un intens debat sobre quin és el límit entre salut pública i privacitat. Els taiwanesos, però, no ho consideren una vulneració de la seva intimitat perquè confien en les institucions, explica Oriol Gallissà. Des que es va detectar el primer cas a l'illa, tothom es va fer càrrec de la situació i actuava per iniciativa pròpia. "La gent va començar a prendre mesures de forma individual. Tothom es prenia la temperatura i es posava mascareta per sortir al carrer." L'ús de mascaretes és obligatori. El govern en controla la distribució i fixa el preu i el nombre màxim per persona. Al metro de Taipei, es controla la temperatura de tots els passatgers i, qui no dugui mascareta, ha de pagar una multa de 450 euros. Evitar situacions de pànic és clau. Per això, qui difongui notícies falses sobre l'epidèmia s'enfronta a sancions que poden arribar als 90.000 euros. I les escoles? Les classes no s'han suspès a Taiwan, però sí que s'han fet canvis. Es recomana als nens dur mascareta. El govern n'ha repartit prop de 7 milions entre escoles bressol, de primària i instituts, i també termòmetres i alcohol per desinfectar les mans. Classe de primària d'una escola de Taipei el març passat (Reuters) Les classes s'han adaptat a la nova situació amb separadors a les taules i als menjadors. El Ministeri d'Educació ha publicat una guia amb criteris molt clars per suspendre les classes o tancar l'escola en funció del nombre d'alumnes o mestres contagiats. La desinfecció dels espais és constant. L'OMS, la Xina i la diplomàcia de les mascaretes L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elogiat públicament la bona gestió de la Xina, Singapur o Corea del Sud en la crisi del coronavirus. Mai ha esmentat Taiwan. Taiwan té exèrcit, moneda pròpia i, després d'anys de dictadura, és una de les democràcies asiàtiques més obertes i avançades, però s'ha quedat als llimbs diplomàtics. Només una quinzena d'estats el reconeixen com a país, entre ells, el Vaticà. Taiwan es va fundar el 1950 després de l'exili del govern de Chiang Kai-shek, que va fugir de la Xina per la victòria del Partit Comunista de Mao Tse-tung a la guerra civil. Durant dècades, Taiwan va ser considerada la legítima República de la Xina i, fins al 1971, va tenir seient a les Nacions Unides. Però com més pes guanyava la Xina continental, menys amics tenia Taiwan. L'estocada final va arribar el 1979 quan, en plena Guerra Freda, els Estats Units van traslladar la seva ambaixada de Taipei a Pequín. Des de llavors, la Xina reivindica l'annexió de l'illa fent ús, si cal, de la força, i boicoteja tothom que hi tingui relació. Però Taiwan aprofita qualsevol oportunitat per fer sentir les seves reivindicacions. Després d'una gestió envejable de la crisi del coronavirus, Tsai Ing-wen exigeix ser membre de ple dret de l'OMS. Són moltes les veus que li donen suport. La radio televisió pública de Hong Kong (RTHK) va preguntar a un alt responsable de l'OMS si reconsiderarien la candidatura de Taiwan. Bruce Aylward no només no va respondre, sinó que quan la periodista va repreguntar, va penjar la trucada. Wow, can't even utter "Taiwan" in the WHO? You should set politics aside in dealing with a pandemic. FYI @WHO, 450+ news reports from 40+ countries so far positively covered #Taiwan's handling of #COVID19. These reports do not mistake us as part of China &amp; #TaiwanCanHelp. JW https://t.co/KbupbUb7NG &#22806;&#20132;&#37096; Ministry of Foreign Affairs, ROC (Taiwan) &#127481;&#127484; (@MOFA_Taiwan) March 29, 2020 Com ja han fet Rússia, la Xina o Turquia, Taiwan també s'ha sumat a l'anomenada "diplomàcia de les mascaretes". N'ha enviat més de 5 milions a Europa amb l'agraïment de la presidenta de la Comissió Europea. The European Union thanks Taiwan for its donation of 5.6 million masks to help fight the #coronavirus. We really appreciate this gesture of solidarity. This global virus outbreak requires international solidarity &amp; cooperation. Acts like this show that we are #StrongerTogether. Ursula von der Leyen (@vonderleyen) April 1, 2020 Al seu perfil de Twitter, Tsai Ing-wen reivindica fins a la sacietat la capacitat i les ganes de Taiwan d'ajudar i de compartir la seva experiència en fòrums internacionals. Mentre aquest reconeixement no arriba, la presidenta taiwanesa ens convida a mantenir la distància social saludant-nos a l'estil taiwanès. Greeting my good friends from the #US the #Taiwan way. Remember: to better prevent the spread of #COVID19, say no to a handshake &amp; yes to this friendly gesture. #&#25329;&#25163;&#19981;&#25569;&#25163; Check it out: pic.twitter.com/wNZYZxFSjh &#34081;&#33521;&#25991; Tsai Ing-wen (@iingwen) March 5, 2020 Sigui reconegut o no per l'OMS, Taiwan no només és un exemple de la gestió de la crisi del coronavirus. També és un exemple de "fair play" diplomàtic.

Taiwan ha mantingut a ratlla el coronavirus: com s'ho han fet?

Crítiques a l'OMS per cedir davant la Xina i no reconèixer la bona gestió de Taiwan per frenar la Covid-19