Stranger Things
Stranger Things
El matí de Catalunya Ràdio

"Stranger Things 4" revalida el fenomen dels inicis de la sèrie

El final de la quarta temporada ha fet tornar la sèrie a la primera posició de les més vistes de Netflix en una setmana en què s'estrena "Chloe", "Tot allò que estimes" o "Black Bird"

Actualitzat

El final de "Stranger Things"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Netflix

El final de temporada ha evidenciat més les principals virtuts i defectes de la temporada. Es tracta de dos episodis molt llargs (el segon dura dues hores i mitja) que estan clarament inflats. Un dels problemes que vam comentar és el fet que, en dividir els personatges en quatre trames i fer escenes molt llargues, el ritme queda molt tallat, especialment quan es crea tensió.

Hi ha un personatge en perill i aleshores tallem per anar a les altres tres trames i quan tornem al personatge en perill la tensió ha baixat considerablement. Aquest problema, que ja havíem vist abans, és molt clar a l'episodi final, que vol ser èpic i va molt lent.

Malgrat això, aconsegueix escenes d'una gran intensitat, basant-se sobretot en l'aposta pel gènere fantàstic sense miraments, que per mi és una de les grans virtuts de la sèrie, i perquè ho posa tot en un espectacle visual que desborda l'espectador amb moments d'emocions magnificades que són espaterrants.

L'altre problema que vam comentar, que és el fet que la sèrie no gosa matar mai cap protagonista, també s'ha fet molt evident perquè en aquesta temporada més fosca s'esperava que s'atrevís a sacsejar l'audiència. Hi ha un moment que sembla que ho faran..., però vol acontentar els fans i protegeix els personatges clau.

Evitar que els fans s'enfadin, una tendència per la dura competència

De fet, hi ha un debat que ha sorgit arran de "Stranger Things", que és com l'actual competència entre plataformes ha fet que les sèries populars dels últims anys evitin fer enfadar els fans. Això passa per no matar els seus personatges preferits.

Alhora, els seguidors de les sèries es mostren més bel·ligerants en aquest sentit, amb la plataforma i amb els creadors, cosa que no passava abans. Ningú no amenaçava de donar-se de baixa de res si li mataven un personatge preferit. Una part del moviment fan s'ha tornat més fràgil --perquè no pot suportar la idea que li matin un personatge-- i alhora agressiu.

Es creu amb la potestat d'exigir i veu que, efectivament, té el poder d'influir en el desenvolupament de la sèrie, en part com a client que és de la plataforma. Això separa les sèries de les plataformes de pagament de les de la televisió convencional, en què l'espectador no era client, sinó audiència. Ara, l'impacte (si decideix donar-se de baixa de la subscripció) és més directe.

Canviar coses d'una temporada a posteriori

I l'altra derivada de "Stranger Things" --que també és interessant veure com acabarà això en el futur-- és que els creadors han reconegut que han canviat coses de la temporada a posteriori. Si vau mirar els episodis finals el dia de l'estrena, en realitat heu vist una versió inacabada de la sèrie.

Els creadors de "Stranger Things" han explicat que el seu equip va tenir gent treballant en els efectes especials el dia abans de l'estrena i que es van incorporar al producte final quan els episodis finals ja s'havien estrenat. I encara hi poden afegir el que vulguin més endavant. Netflix està oberta a aquests canvis.

Aquests canvis també poden ser molt retroactius. Si volen, poden tornar enrere a temporades anteriors i fer canvis. Si necessiten que el que passi a la cinquena temporada encaixi amb el que van fer a la primera, poden tornar a la primera i canviar una línia de diàleg, un pla, etc. de qualsevol episodi sense que ningú ho sàpiga.

La sèrie està, a partir d'aquí, subjecta a revisió permanent. I estem parlant de canvis artístics. La cosa es complica si parlem de fer canvis relacionats amb el que és políticament correcte o acceptable en cada moment concret. Si volgués, Netflix podria fer canvis a les seves sèries de manera retroactiva per adaptar-les a les sensibilitats majoritàries dels nous públics. Eliminar paraules que ja no són acceptables o escenes que han envellit malament.

De fet, ja vam viure un fenomen proper a això quan les plataformes, arran del moviment Black Lives Matter, van començar a eliminar episodis de sèries basant-se en criteris dubtosos en molts casos. Episodis de "The Office", de "Community", d'"Hotel Fawlty"... En aquest cas es va saber perquè la desaparició d'un episodi crida l'atenció.

Però, si el que es canvia és una paraula o una frase, no ho haurà notat ningú. Si unim aquesta idea amb el poder creixent dels fans..., doncs haurem d'anar veient com es desenvolupa tot això.

"Chloe"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Amazon Prime

De què va? És una sèrie sobre una noia obsessionada amb les vides d'Instagram, concretament amb el perfil d'una amiga que tenia fa anys i que ara llueix una vida perfecta a la xarxa. No pot parar de mirar les seves fotos i comparar-s'hi.

L'obsessió que té és tan extrema que quan aquesta noia que segueix se suïcida decideix que és l'oportunitat per ficar-se en el mateix cercle social de la seva examiga: s'infiltra en el seu grup d'amics i ocupa el seu lloc. L'actriu Erin Doherty ("The Crown") és el punt fort de la sèrie, que pot fer pensar en "Inventing Anna".

Hi ha moments en què sembla que la protagonista vol ocupar el lloc de l'amiga i d'altres en què sembla que vol investigar com és que es va suïcidar si tenia una vida magnífica. La sèrie alterna totes dues direccions amb encert i el resultat és un thriller psicològic absorbent.

 

"La llista final" ("The terminal list")

Semàfor Vermell

A quina plataforma: Amazon Prime (la primera sèrie en català)

De què va? És una sèrie d'acció protagonitzada per Chris Pratt, que continua agafant projectes com a heroi d'acció quan en realitat penso que té més talent com a actor còmic, com saben els que van veure en el seu moment Parks and Recreation (i si no ho vau fer, sapigueu que HBO Max la incorporarà al seu catàleg el proper 18 de juliol).

Aquí fa un paper particularment fosc i afegiria que inexpressiu, interpretant el comandant d'un grup de soldats als quals paren una emboscada. És una sèrie força genèrica i no en parlaríem si no fos per la notícia que s'ha estrenat amb doblatge en català. Sentir català en una plataforma com Amazon es fa molt estrany, cosa que evidencia que estem lluny de la normalitat.

 

"Tot allò que estimes"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Filmin

De què va? Explica la història d'una noia que coneix un noi que sembla perfecte fins que descobreix que és un neonazi que s'ha radicalitzat en fòrums online. A través d'aquesta premissa, la sèrie indaga en els motius que fan que els joves europeus s'uneixin a grups d'extrema dreta. La sèrie s'arrisca forçant l'espectador per entendre'l a ell.

La combinació amb la història romàntica pot semblar estranya, però té sentit, perquè és la manera que té la sèrie de buscar el públic jove, que és a qui li interessa fer arribar el seu missatge. No és una anàlisi gaire profunda, però és suficient per generar una reflexió.

 

"Black Bird"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Apple TV+ (10 de juliol)

De què va? És la sèrie on podem veure l'últim paper de Ray Liotta. L'actor, que va morir el maig passat, interpreta el pare del protagonista, que és un traficant de drogues a qui condemnen a 10 anys de presó. Una detectiu es fixa en ell i li ofereix un pacte: pot reduir la sentència si aconsegueix extreure la confessió d'un altre pres, un assassí en sèrie.

La premissa sembla poc creïble, però està basada en una història real. La sèrie atrapa perquè vols veure com aconseguirà la confessió. Recorda "Mindhunter" per la manera com el traficant es troba escoltant amb detall els crims de l'assassí, però no hi trobareu el mateix treball psicològic, que aquí és més simple. De tota manera, si us agraden aquesta mena d'històries, i amb una banda sonora de Mogwai com a al·licient, li podeu donar una oportunitat.

 

 

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut