Solidaritat (o no) entre territoris

Mentre uns, a Madrid, fan treure fum de les calculadores i els altres, a Barcelona, desfullen la margarita, el primer gran projecte industrial dels fons europeus continua en l'aire. La fàbrica de bateries que fa dues setmanes s'havia de construir "a prop" de Martorell, ara s'allunya de Catalunya i podria anar a parar a "altres territoris". Així, en genèric, per no ferir més susceptibilitats. Hi ha prop de 2.000 milions d'euros d'inversió en joc i centenars de llocs de feina. Un plat prou suculent. No han trigat a sortir-li pretendents. Extremadura, Galícia, el País Valencià, l'Aragó i Euskadi li tiren la canya. Una oportunitat industrial i laboral que té tots els números per convertir-se en un nou cavall de batalla entre territoris. Va quedar ben clar el mateix dia que s'anunciava el projecte, el dia de la visita de Pedro Sánchez i Felip Sisè a Martorell pels 70 anys de la fàbrica de Seat, el dia de la plantada institucional de la Generalitat. Aquell mateix dia, l'alcalde de Càceres, que és on hi ha una de les mines de liti més importants de la Península, també es va plantar: ni parlar-ne que una ciutat extremenya se sacrifiqui pel desenvolupament d'una altra zona del país. Es va deixar d'afegir-hi "i encara menys si aquesta altra zona és Catalunya", però se li va entendre tot. Ai las, la solidaritat entre territoris. L'aposta del grup Volkswagen per SEAT és sòlida; l'automoció està cridada a reinventar-se per seguir sent un dels sectors puntals de les economies catalana i espanyola, i hi ha tot un extens teixit de petites i mitjanes empreses en depenen. Tot plegat requereix coordinació i requereix un lideratge polític i institucional. Societat civil i govern han d'anar de la mà, sobretot en qüestions com aquesta, d'on depenen llocs de feina i estratègies de país. És qüestió de prioritats.