Sis dones assassinades en set dies, però cap diputat del Congrés ha previst treure el tema
Sis dones assassinades en set dies, però cap diputat del Congrés ha previst treure el tema
El sostre del Congrés dels Diputats (EFE/Fernando Villar)
ANÀLISI

Sis dones assassinades en set dies, però cap diputat del Congrés ha previst treure el tema

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

D'aquí a una hora arrenca a Madrid la sessió de control al govern espanyol: és la cita setmanal de l'executiu amb la cambra baixa per sotmetre's a les preguntes de l'oposició. Se suposa que els diputats, que representen la ciutadania, han d'aprofitar per collar el president i els seus ministres, per passar comptes amb els compromisos i les promeses, i per demanar explicacions.

Cada grup prepara les preguntes que vol, que s'envien per escrit uns dies abans perquè el govern se les pugui preparar i que fins a última hora -en aquest cas fins ahir a la nit- es poden retocar. Després, els diputats les plantegen a l'hemicicle i s'obre el joc. En funció de l'habilitat dialèctica, les preguntes deriven en debats de fons o en batusses de cops baixos.

Avui, el govern espanyol haurà de respondre a quinze preguntes: sobre els indults dels presos independentistes (i aquí no cal gaire intuïció per saber que hi haurà brega), sobre Ceuta, sobre el nou rebut de la llum i sobre el pla "Espanya 2050" i sobre les dèries habituals. Cap pregunta sobre les sis dones assassinades en només una setmana. 

Sis mortes en set dies. Hi insistim avui, encara que els representants de la ciutadania no ho considerin prou destacat com per dedicar-hi un debat al Congrés dels Diputats el dia que hi compareix el govern en ple. Deu grups parlamentaris, 350 diputats (153 dones i 197 homes): cap pregunta prevista sobre les sis dones mortes per violència masclista. 

Preguntar-nos si passaria el mateix si, en lloc de dones, els sis assassinats en una setmana fossin polítics, empresaris o presentadors de televisió no serveix de gaire, però fa pensar.

D'aquest esclat de violència masclista sí que se n'ha parlat, de fet, al Congrés. En comissió. A la comissió d'igualtat, que és com demanar hora amb la directora de l'escola i que t'atengui la presidenta de l'AMPA. I són molt importants, les AMPAs, però no tenen les mateixes competències que la directora.

Doncs bé, se n'ha parlat en comissió i el més destacat ha estat la falta de respecte -una vegada més- de Vox. Els d'extrema dreta tenen com a bandera el negacionisme de la violència masclista i cacen totes les oportunitats al vol. Ahir van boicotejar el minut de silenci per les sis dones assassinades perquè consideren "intolerables" els minuts de silenci "només per a les dones i només per a les assassinades per un home heterosexual". Si es presentessin a un concurs d'insolència el guanyarien de llarg.

Les sis dones assassinades aquesta setmana, les 1.080 que es compatibilitzen a l'Estat des que se'n tenen registres oficials, les moltes altres que queden fora del recompte oficial perquè l'assassí no era parella ni exparella mereixen alguna cosa més. D'entrada, respecte.

De què serveix el minut de silenci en comissió, al carrer o davant del mirall si allà on s'han de buscar solucions a problemes de tanta envergadura com aquest, que és al Congrés dels Diputats, no s'hi dedica ni un minut de paraula?

Anar al contingut