Silenci sobre l'incompliment de la llei del cinema de Catalunya

Un dels temes que caldrà abordar a fons durant el 2022 és la llengua. La salut del català: tant a l'escola, com al carrer, com a l'audiovisual i a la cultura en general. Dilluns, TV3 va estrenar la pel·lícula "La Vampira de Barcelona", de Lluís Danés, i va tenir una molt bona acollida, líder d'audiència a aquella hora. És una de les poques produccions en català que es van estrenar durant el 2020. Rodada en català, gairebé com un acte de fe. El mateix Danés va reconèixer ahir a Twitter que en els últims dos anys no ha rebut ni una sola proposta per rodar una pel·lícula o una sèrie en català. Ni una. Fa dos dies, la discussió per aconseguir blindar el català a la nova llei de l'audiovisual català va generar un soroll enorme. El silenci sobre l'incompliment de la llei del cinema de Catalunya és igual de gran. Una llei que diu que almenys el 25% de les pel·lícules comercials projectades als cinemes de Catalunya han de ser en català i que obliga les distribuïdores a garantir que totes les pel·lícules que s'han estrenat doblades o subtitulades en català a les sales, enviïn aquesta versió a tots els canals de distribució. És a dir: televisions i plataformes digitals. Això no està passant. Ho ha comprovat Plataforma per la Llengua en els seus estudis, però només cal anar al cinema de tant en tant, per certificar que a Catalunya s'incompleix la pròpia llei del cinema. Una norma que si s'apliqués, donaria aire a un sector gairebé tocat de mort. És l'advertiment que llança Lluís Danés: "S'està deixant morir l'audiovisual en català, fer cinema en català és complicadíssim". TV3 hi posa pocs diners, Televisió Espanyola directament no n'hi posa i els pressupostos s'acaben aprimant tant que acaba no sortint a compte el rodatge. I això porta a situacions com ara que el director d'una pel·lícula que ha acabat guanyant els premis Gaudí i del festival de Sitges, com és "La Vampira de Barcelona", s'hagués de rebaixar el sou per poder tirar endavant el rodatge. En el pitjor dels casos -sempre hi ha un escenari pitjor- els productors acaben canviant del català al castellà per salvar els projectes. De talent n'hi ha. Que Catalunya és un gran planter d'actors, directors i professionals del cinema és una evidència. Que hi hagi més cinema en català és -com tot- qüestió de voluntat política.