Semàfor de sèries, amb Toni de la Torre
"Cobra Kai" torna al dojo, i a Netflix, amb una quarta temporada i i els senseis Johnny Lawrence i Daniel LaRusso
El matí de Catalunya Ràdio

Sèries noves, retorns i temporades finals per veure aquest gener

El 2022 comença amb novetats com "A very british scandal" i noves entregues, com les de "Cobra Kai" o "Euphoria"

Actualitzat
TEMA:
Sèries

"Euphoria"

A quina plataforma? HBO Max (2 temporades)

Semàfor Verd

És per a molts la sèrie dels adolescents que van passats de voltes. I continuen passats de voltes. A l'episodi de retorn hi ha hagut drogues, sexe i violència, en aquest ordre. Però també penso que quedar-se en això és quedar-se en la superfície. El millor d'"Euphoria" és que sap retratar d'on venen aquests excessos. Sap retratar uns personatges que sovint se senten sols, incompresos i angoixats, i que intenten fugir de la sensació de buidor i la dificultat per connectar amb els altres de forma genuïna i enriquidora.

Els escenaris que planteja la sèrie sovint són passats de rosca i la vida real són excepcionals, però les emocions que guien els personatges són realistes. S'ha parlat molt sobre si la sèrie representa realment la generació actual, amb un cert temor, i penso que sí que els representa però no de forma literal, sinó per com els personatges viuen aquesta etapa vital, amb una intensitat que es reflecteix amb elements fantàstics i onírics i alhora una confusió que els porta a prendre males decisions de forma reiterada.

Moltes de les angoixes dels personatges provenen de temes que són importants per als adolescents d'avui, com la identitat sexual o la salut mental. I té un repartiment que entén i transmet molt bé aquestes angoixes. No només Zendaya, sinó també d'altres com ara Sydney Sweeney, que fa poc la vam veure a "The White Lotus", i que s'ha endut el protagonisme en l'episodi de retorn.

De vegades busca massa descaradament imatges impactants, amb primers plans de genitals sent particularment recurrents, però hi ha un treball de fons dels personatges que ho compensa.

 

"Dexter"

A quina plataforma? Movistar+ (8 temporades prèvies)

Semàfor Groc

L'objectiu del retorn era donar a "Dexter" un final millor, després d'un llarg recorregut. Partia d'un consens compartit entre el públic que el final que tenia era un desastre. El principal responsable de la sèrie en les primeres temporades es va proposar arreglar-ho amb un nou final. No passa sovint, això, en les sèries, però aquesta era la idea.

La temporada nova ha anat de menys a més. Va tenir un inici on transitava per camins còmodes i coneguts per l'espectador on aportava poc a la trajectòria de la sèrie. Però a mesura que va avançar, el personatge es va enfrontar amb dilemes nous que han estat molt interessants, particularment la relació amb el seu fill.

Malgrat situacions poc plausibles i algunes coincidències fetes per ajudar els guionistes, que eren coses que ja havien passat abans a l'etapa original de la sèrie, la recta final d'aquest retorn ha estat realment vibrant i molt superior a l'última temporada original.

I el final? El final va en una direcció que penso que era força esperable. El problema no és el què, sinó el com. En els últims quinze minuts de la sèrie es fa un gir que és forçat per encarar-lo a un final que és apressat i basat en un canvi molt extrem d'un personatge que acaba tenint un paper massa important.

És millor que el final que teníem? Sí. Per ser un segon final i tenir la vocació de reparar un final destraler, és decebedor? Sí. També. I sobretot, s'hi intueix que és un final pensat per poder continuar la sèrie en el futur, cosa que el guionista principal ha dit obertament en una entrevista que es planteja. Si justament un dels problemes del final original va ser la necessitat de deixar oberta la sèrie, no s'entén que ara hagin caigut una altra vegada al mateix lloc.

 

"Cobra Kai"

A quina plataforma? Netflix (4 temporades)

Semàfor Groc

La nova temporada denota cansament. El que a la primera temporada va ser una idea divertida i fresca de tornar a l'univers de "Karate Kid", ara comença a fer-se repetitiva. En gran part perquè Johnny Lawrence, el personatge que la sèrie va prendre com a referència, i el més divertit, ha anat perdent pes.

El debat sobre quina filosofia de combat és millor ha entrat en un bucle tediós. Moltes situacions són repetitives, no només el que podríem considerar que són elements clàssics del gènere com les seqüències d'entrenament, sinó també les trames dramàtiques com ara els fills distanciant-se dels pares o el nano víctima de bullying que aprèn arts marcials.

Quan millor ha funcionat és quan torna a la "Karate Kid" original i ens ofereix una cara diferent d'un personatge que pensàvem que coneixíem. En aquesta temporada ha estat en Kreese. Però hi ha símptomes d'esgotament i penso que és hora de tancar-la.

 

"A very british scandal"

A quina plataforma? HBO Max (Minisèrie de 3 episodis)

Semàfor Verd

Claire Foy (l'actriu de "The Crown") és la protagonista d'aquesta minisèrie, successora d'una altra minisèrie: "A very english scandal". Canvi subtil de títol. Totes dues expliquen històries independents que tenen en comú el fet de d'explicar fets que van ser un escàndol públic al Regne Unit. Així que Claire Foy interpreta una duquessa que va ser coneguda com la "duquessa marrana" a la dècada dels 60.

De fet, la sèrie comença amb ella dins d'un cotxe i tot de gent envoltant el cotxe i cridant-li coses molt boniques com ara "degenerada" o "puta". Això es va produir quan es va divorciar del seu marit i aquest va decidir fer pública una fotografia on se la veia tenint relacions sexuals amb un altre home. A partir d'aquí, va ser jutjada pels mitjans, el públic i la justícia de forma cruel.

És una història que parla sobre com la societat pot jutjar una dona basant-se en les seves relacions sexuals o el seu aspecte, o el que ara coneixem amb l'anglicisme de "slut shaming". En aquest sentit, la minisèrie connecta amb el present malgrat ser un drama d'època.

La sèrie pren "The Crown" com a inspiració en la forma, no només per Claire Foy. Ella està impecable interpretant la duquessa, que em sembla un encert per a aquesta història per dos motius. Primer, perquè és una dona forta, i la trenquen igualment. I segon perquè és antipàtica i en molts moments és malvada, cosa que deixa més clar el missatge que vol enviar la sèrie, que és que cap dona, sigui com sigui, mereix aquest judici col·lectiu. Ni les que són bones persones ni les que no ho són. Cap dona.

 

"Gomorra"

A quina plataforma? HBO Max (5 temporades)

Semàfor Verd

Una altra sèrie que ha acabat, però sí que ha tingut un final coherent amb tota la sèrie i, sobretot, fidel a l'obra de Roberto Saviano. La sèrie ha estat retratant el món de la camorra no només evitant expressament romantitzar els personatges sinó evidenciant les contradiccions dels seus discursos basats en conceptes com l'"honor" o la "família" que fan servir com a coartada per una violència que no té descans.

L'última temporada ha estat estructurada com un enfrontament entre Genny i Ciro, els dos personatges més importants de la sèrie, que també són els que es creuen els més importants en el seu univers. En l'últim tram de la sèrie els personatges s'han anat adonant de què són en realitat i què han fet amb la seva vida.

Pel camí la sèrie ha ofert algunes de les seves millors seqüències d'acció i ha continuat treballant molt bé els espais, a nivell simbòlic i estètic, on els personatges sovint s'han enfrontat en un duel que en últim terme només té un guanyador, que és la violència.

És el final que havia de ser: antièpic, abrupte i sec, com ho ha estat tota la sèrie.

 

"Las chicas de oro"

A quina plataforma? Disney+ (7 temporades)

Semàfor Verd

Disponible a partir d'aquest dimecres, gairebé coincidint amb la trista mort de Betty White (Rose). Com sabeu és una sitcom sobre quatre dones grans que comparteixen pis a Florida. Va tenir un gran èxit per la química entre les actrius, malgrat que hi va haver els seus problemes interns, com en moltes sèries. I ha estat aplaudida, sobretot posteriorment, per com va tractar en el seu moment temes com la demència, l'eutanàsia o el desig sexual a la tercera edat.

Semàfor de sèries, amb Toni de la Torre
Totes les temporades de la sèrie "Las chicas de oro" es poden veure ara a Disney+

 

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut