Noia amb un símbol de dona a la galta i un megàfon en una manifestació a Brussel·les contra la violència masclista
Manifestant al centre de Brussel·les (Reuters / Francois Lenoir)
ANÀLISI

Ser dona és un factor de risc

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Avui és el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Una violència que és transversal i que les dones patim cada dia en diferents àmbits i en un ampli ventall de modalitats. Des de l'assetjament a les xarxes socials, per WhatsApp o al carrer, a les agressions físiques, directament contra el cos de la dona.

Hi ha la violència vicària: aquesta expressió tan cruel de la violència masclista. N'hem tingut malauradament algun exemple dolorós als últims mesos a Catalunya, com el del pare que va matar el fill en una habitació d'hotel per fer mal a la mare. Hi ha les violacions: agressions sexuals, l'expressió de la dominació física i de la buidor intel·lectual de qui l'exerceix, amb casos especialment punyents, com la violació en grup a Manresa que s'ha jutjat aquests dies o la que encara està sota investigació dels Mossos, l'agressió salvatge a una menor a Igualada la nit de la castanyada, que ens ha colpit a tots. I hi ha l'expressió més radical d'aquesta violència masclista: l'assassinat. Set dones assassinades aquest any pels homes amb qui tenien o havien tingut una relació.

Ser dona és un factor de risc. Cada dia. En qualsevol moment. Hi ha molta feina a fer en molts àmbits. Per exemple, per entendre per què els nens de 8 i 9 anys ja tenen el primer contacte amb la pornografia. Amb imatges que denigren el cos de la dona, que la converteixen en un utensili al servei i a disposició del plaer de l'home. Comencen amb 8 i 9 anys, i als 14 ja miren porno de forma habitual, amb tot el que això implica en el desenvolupament d'aquests adolescents. Com s'han de relacionar després amb les noies? Com entenen el sexe? I sobretot, quina alternativa tenen: què els estem explicant les famílies, l'escola i els mitjans sobre les relacions, sobre el cos de l'altre i el propi cos? Molta feina...

Molta feina també per part de l'administració, especialment de la policia, per revertir les xifres de denúncies. Només el 20% de les agressions sexuals acaben a comissaria. La resta: vuit de cada deu dones violades o agredides sexualment no s'atreveixen a anar a la policia. Aquesta setmana n'hem conegut quatre casos, al programa. Hi ha una barrera entre la víctima i el policia que és invisible, però infranquejable, en la majoria de casos. Només tres de les set dones assassinades des del gener havien posat denúncia.

La violència contra les dones és palpable, és diària i s'ha d'abordar des de tots els fronts possibles: l'escola, les famílies, el món de la cultura, els mitjans, des de la política, policialment i judicialment. S'ha d'abordar socialment. Se n'ha de parlar, s'ha de denunciar i s'ha de sacsejar l'opinió pública. I en aquesta tasca és imprescindible que els homes també s'hi impliquin, que se sentin seu aquest problema, no en un gest de solidaritat, sinó com a part de la societat. La fi de la violència masclista no arribarà si els homes no s'hi posen.

Anar al contingut