S'eixampla la distància entre el carrer i la política
S'eixampla la distància entre el carrer i la política
ANÀLISI

S'eixampla la distància entre el carrer i la política

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat
S'eixampla la distància entre el carrer i la política. Per Laura Rosel
Cua per vacunar-se al CAP Casernes de Barcelona (EFE / Alejandro García)

Fa tres mesos de la primera punxada contra la Covid a Catalunya. Va ser el 27 de desembre i ara, que som a 29 de març, tot just el 10% dels catalans han rebut la primera dosi i un 5,5%, la primera i la segona. La vacunació contra la Covid és un repte titànic i com en totes les grans estructures, els moviments són lents.

Avui comença una setmana important per a molta gent: tenen hora per vacunar-se. Tenir cita amb el CAP se celebra als grups de WhatsApp familiars amb aplaudiments i felicitacions. Sobretot, en els més grans de 80 anys. El percentatge d'avis amb la primera dosi no arriba al 40%, tot i que van ser els primers a començar a rebre punxades, perquè son el col·lectiu més delicat i, per tant, prioritari. Però n'hi ha que encara no han rebut la trucada del CAP. I passen matins i tardes sense allunyar-se gaire del telèfon, per si sona i és per vacunar-los i no el senten. D'altres passen cada dia pel CAP, per si de cas els han posat en una llista on només t'avisen si et veuen al taulell. Es desesperen, els avis, esperant la vacuna. I no n'hi ha per menys.

Si em permeteu, us diré que aquesta setmana per fi la meva iaia té hora per vacunar-se. La van trucar fa uns dies i té cita demà dimarts. No pot estar més contenta. Feia dies que totes les amigues estaven vacunades i ella ja tenia la mosca al nas. Ja està, iaia, dimarts: vacuna. No hi ha res més important, aquesta setmana, en les vides dels fills i nets de la meva àvia. Tot un esdeveniment. Una escena que, n'estic convençuda, es repeteix cada dia a moltes famílies en el moment que un avi, una mare, un tiet o una germana té dia i hora per a la punxada.

I així, de mica en mica, la llista dels de més de 80 va avançant. Molt lenta, però avança. En canvi, pels que en tenen entre 66 i 79 és com si algú se'ls hagués oblidat en algun calaix. Els de 55 a 65 van fent, almenys fins que s'acabin les dosis que han arribat fins ara. I la resta: personal sanitaris, professors, personal d'emergències... també.

Ja sigui per un error de càlcul que va disparar les expectatives, perquè les fàbriques no donen a l'abast per fabricar-ne tantes dosis tan ràpid, o per motius polítics i econòmics que fan vergonya i pudor, el cas és que la vacunació va més lenta del que s'esperava. I a més de gestionar la pandèmia i el calendari de vacunes, ara ens trobem gestionant expectatives.

Amb tota probabilitat, aquesta setmana Catalunya anirà a una pròrroga de dos mesos, perquè Pere Aragonès demà tampoc sortirà investit. Dos mesos més de Govern en funcions i amb els partits parapetats rere estratègies de mirada curta i atac ràpid. ERC i JXC, JXC i ERC intercanvien retrets, travetes, ofenses i agressions, incapaços de desencallar la governabilitat, mentre sobre la superfície de la terra, alguns compten fins a 100 mentre esperen a rebre la vacuna; d'altres aguanten la respiració per obrir un dia més el seu negoci; alguns fan cua per primer cop per rebre menjar; d'altres esperen visita amb el psicòleg del CAP perquè ja ho veuen tot massa negre; el PIB continua sense aixecar vol i dels fons europeus, qui sap què se'n farà.

I així, tan de mica en mica com avança la vacunació, o no, s'eixampla la distància entre el carrer i la política.

Anar al contingut