Sandro Rosell afirma que és feliç, però admet que "no vull deixar-ho passar". El què? "Saber qui s'ha inventat aquesta història". El 28 de febrer del 2019 va deixar enrere dos anys de presó preventiva a Soto del Real. Ara cull tomàquets en un petit hortet que s'ha fet a casa durant el confinament i ha escrit un llibre: "Una forta abraçada". El relat dels sis-cents quaranta-cinc dies i nits tancat a la cel·la amb el seu company Joan Besolí, ara també en llibertat. "La volta del lleó a la gàbia" "Quan tanca els ulls -li pregunta Mònica Terribas- quina imatge li ve al cap, de passat o de futur?" Rosell contesta que "una barreja de les dues coses". Recorda el pare Paulino i les seves bronques per no afaitar-se, però també les xerrades al pati de Soto del Real, on el "lleó fa la volta a la gàbia", la metàfora d'un espai que té unes dimensions de 40x20. O quan li tocava netejar vidres o passar l'escombra. També les partides de parxís i de dòmino i les tancades a la biblioteca del centre amb els advocats per preparar la defensa del cas. "Em vaig acabar fent amic d'un assassí i em deia a mi mateix: 'no estic educat per a això!'. A la presó empatitzes amb gent amb qui no ho faries mai."   "Els llatinoamericans em deien 'presi'" Admet que la seva presència mediàtica, per ser qui és, els feia guanyar-se el respecte dels companys al centre penitenciari. Una sensació que contrasta amb el diferent tracte que, segons ell, ha rebut dels mitjans de comunicació durant els dos anys que ha estat a Soto del Real: "Em van ignorar. Entenc que el cas dels polítics era molt més greu, però estava gelós perquè nosaltres no existíem." A la presó, respecte per al "presi". I com a expresident, des de fora, la seva opinió del moment actual del Barça: "L'època de Laporta, Rosell i Bartomeu s'ha acabat. Ciao! Estem passats de moda." "Intentaré influir en les pròximes eleccions al Barça" Des de la seva posició afirma que té molt clar qui no hauria de ser president. Avisa, sense dir cap nom, que el perfil no hauria de respondre a ningú que tingui interessos personals o mediàtics i que intercedirà perquè això no passi: "No conec Víctor Font, però em preocuparé de fer-ho i vull saber si té gent al darrere i amb quins interessos." Rosell diu que "no són certes" les informacions que Setién està a la corda fluixa i aconsella a Xavi, que s'ha postulat per ocupar la banqueta blaugrana: "Seria bo per a ell tenir més experiència al futbol europeu abans de venir al Barça, que és una trituradora. Li aniria molt millor."     Amb la jutge Lamela, fins al Constitucional "La senyora Lamela prevarica en contra meva, i s'equivoca a favor de Mediapro, això em mosqueja". Rosell i els seus advocats volen arribar fins al final per descobrir les intencions de qui, segons ell, "s'ha inventat tota aquesta història", un cop queda absolt per l'Audència Nacional i se'l declara innocent, i diu que, fins que no en tingui proves, no acusarà ningú. L'actitud de la Fiscalia, que ha demanat l'arxivament de la querella presentada al Suprem, tampoc els agrada: "Han actuat com si fossin l'advocat defensor de la jutge; el seu escrit referent a la nostra querella és increïble."     "Per què TV3 m'ignora?" El documental de TV3 "El cas Rosell", que repassa la seva vida a la presó durant dos anys, ha estat controvertit perquè l'expresident considera que "ha estat censurat" per la direcció de la televisió pública catalana. Rosell no entén per què TV3 no diu "ni una paraula" quan anuncia que la jutge Lamela ha prevaricat: "Crec que és rellevant, no? Com a català, també m'agradaria ser escoltat."