Salses, emulsions i vinagretes amb mel

El món de les abelles i la mel forma part d'un univers de processos i éssers repugnants i meravellosos alhora. I de misteris culinaris d'aquells que tant m'agraden! I que donen com a resultat una cosa deliciosa. A més de fer servir la mel com a edulcorant per a tisanes i begudes diverses, i afegir-ne al iogurt o als pastissos, jo faig servir la mel, també, per fer vinagretes i emulsions. Mostassa i mel A part del clàssic català d'afegir mel a l'allioli per cobrir un tros de bacallà fregit i gratinar-lo, podeu provar l'emulsió de mostassa i mel, que val tant per acompanyar un rosbif com una amanida. Només cal posar dues cullerades generoses de mostassa granulada i dues de mel en un recipient de túrmix. S'hi afegeix un vas d'oli d'oliva verge, i amb el túrmix a mínima potència es va muntant a poc a poc, fent pujar i baixar l'aparell suaument, incorporant l'oli a l'emulsió de mica en mica. La salsa de mostassa i mel val tant per acompanyar un rosbif com una amanida (canva) Sobrassada i mel També és una meravella en alguns sofregits! Ja he parlat algun cop de la combinació de sobrassada amb mel al sofregit per coure la sèpia, en aquest guisat típic de Mallorca. Si no us ve de gust posar-vos a guisar, sapigueu que aquest combinat funciona igual de bé a sobre d'una llesca de pa torrat. El contrast entre la mel i la sobrassada és una opció molt encertada (iStock) Salsa de soja i mel També es pot elaborar una salsa exòtica propera en concepte a la salsa teriyaki. Aquesta salsa es fa, bàsicament, amb salsa de soja i mirin (vi d'arròs japonès) en una proporció de dos a un. Per fer-la sense mirin cal bullir salsa de soja amb unes cullerades de mel. I després aromatitzar-ho amb pell de cítrics, herbes o espècies. D'aquesta manera tindreu una sortida formidable per a un arròs oriental o per animar una carn a la planxa. Mel per estovar fruita Us ha passat mai de comprar fruita pensant que serà bona i trobar-la massa verda o insípida? Estofeu-la amb mel! Poseu en una paella un raig de mel, una mica de suc de taronja, un clau d'olor o un parell de boles de pebre (o un parell de xilis picants frescos o secs si sou valents). Feu-ho bullir i tireu-hi la fruita a trossos grossos. Salteu-la una estona, perquè quedi daurada, però sense perdre massa integritat, i ara poseu-la com si fos confitura on vulgueu! Com fan la mel les abelles Les abelles van passant de flor en flor xuclant nèctar i fent passar el pol·len d'una flor a l'altra. Però el nèctar no va a l'estómac de l'abella, sinó al mel·lífer. Quan el té ben ple, torna al rusc, on el diposita i on altres abelles el deshidraten i el concentren per eliminar-ne aigua. D'aquesta manera el fan més resistent a bacteris i fongs. Per aconseguir una cullerada de mel cal la feina de tota una vida de 12 abelles (canva) Per fer-ho, durant 15 o 20 minuts cada abella bombeja dins i fora del seu cos una bombolleta de nèctar. A base de moure'l i exposar-lo als seus enzims digestius, el nèctar perd la meitat de l'aigua que contenia! Un cop fet això, l'abella col·loca la goteta de nèctar concentrat en una de les cel·les hexagonals del rusc per començar la maduració de la mel. Aquí, el nèctar seguirà perdent humitat per la circulació d'aire causada amb el batre d'ales incessant de les abelles. Tot aquest procés dura unes tres setmanes. Després, les abelles recullen la mel ja madura, la col·loquen en una altra cel·la de cera, i la tapien perquè quedi ben emmagatzemada. Tota aquesta feinada és per obtenir una goteta diminuta de nèctar. Per fer-ne una cullerada cal la feina de dotze abelles durant tota la seva vida. Per produir mig quilo de mel, una abella hauria de visitar 3 milions de flors i recórrer una distància equivalent a fer tres voltes al món recol·lectant nèctar. En tota una vida de feina, una abella aporta només uns quants grams de mel al rusc.

Salses, emulsions i vinagretes amb mel

A més d'edulcorant natural, la mel va molt bé en receptes per acompanyar carn, peix, arròs o amanides