Sala-i-Martín: "Treballar 4 dies és viable si reduïm el nostre nivell de vida"

El nombre de països i d'empreses que plantegen als treballadors reduir les hores treballades augmenta. Islàndia és un del estats que ha fet una prova pilot, reduint de 40 a 35 hores la jornada setmanal sense abaixar el sou, i ha donat uns resultats beneficiosos tant per als empleats com pel que fa a la productivitat. Empreses com Telefónica o Desigual també ho han sotmès a votació dels seus treballadors, tot i que en el cas de la primera, la implantació de la jornada laboral de quatre dies es va rebutjar en referèndum. De què depèn que aquesta opció laboral pugui ser un èxit o un fracàs? Segons el catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín, és en funció del resultat de la nostra feina, és a dir, de la productivitat del treballador. Fa gairebé un segle, l'economista John Maynard-Keynes va pronosticar que l'any 2000 treballaríem 15 hores a la setmana, sobretot, per la millora de la tecnologia. Al llarg de les darreres dècades la productivitat dels empleats ha augmentat, però també ho ha fet el consum: "Amb 15 hores treballades és evident que podríem viure, però aleshores estaríem assumint el nivell de vida de la dècada dels 30. Ara hi ha molts més aparells electrònics, Internet i aigua calenta a tot arreu" Així doncs, la clau seria, segons Sala-i-Martín, quines coses volem comprar amb el nostre salari. Seguint aquesta lògica, la productivitat del treballador és el més important. Si està al mateix nivell que el producte generat, estarà bé. Si no, les conseqüències seran negatives: "Si un treballador genera 10 euros l'hora i el salari és de 12, a l'empresari no li sortirà a compte continuar tenint-lo a la seva empresa. En canvi, si genera 10 euros i el salari és de 10, sí que li surt a compte" Què vol dir 'jornada laboral'? Per l'economista cal anar amb compte quan parlem d'aquest concepte. A la dècada dels 2000, França va aprovar reduir la setmana laboral fins a les 35 hores mantenint el mateix sou que amb les 40 que es feien abans. Els treballadors francesos, però, no compleixen aquesta normativa: "Al final acaben treballant les mateixes hores que els alemanys. El que passa és que a partir de l'hora 35, van comptant les hores extres. No estan disposats a deixar de consumir els productes habituals del s.XXI com ara la tecnologia" Sala-i-Martín és del parer que, malgrat que es vagin reduint les jornades laborals, les lleis de l'economia es mantindran. Així doncs, si disminueixen les hores treballades però no es toquen els salaris, la situació serà difícil de sostenir: "La normalitat tornarà amb una baixada dels salaris dels treballadors fins a assolir el mateix nivell que la seva productivitat. Els empleats veuran que no tindran suficient per poder viure i aleshores tornaran a treballar les mateixes hores que abans" Economia de serveis En un país com Catalunya, amb una forta dependència del sector serveis, no seria fàcil adoptar la jornada laboral de quatre dies, segons el catedràtic d'Economia. Tot plegat parteix de la concepció, diu, errònia de pensar que el nombre d'hores de feina en un sector com el turisme és fix i constant "Si tenim una empresa de visites guiades i amb 10 treballadors podem tenir 1.000 turistes. Si ampliem el nombre de guies turístics, també ampliarem el nombre de clients als quals podrem arribar" Per l'economista es podria treballar menys, sens dubte, però aleshores l'economia també seria més petita. El treball del futur De cara als propers anys i a les properes dècades, amb els avenços tecnològics que hi haurà, creu que una de les qüestions bàsiques en les relacions laborals serà la flexibilitat: "Ara mateix, a banda de consumir, la gent també vol tenir dies de lleure. Hem de triar. Podem tenir molts dies de festa, però aleshores cobrarem menys. I, per tant, podrem comprar menys coses" De fet, la flexibilitat que demana el professor de la Universitat Columbia és una variable que avui dia ja s'està aplicant al mercat laboral. Això sí, varia més o menys en funció de cada país.

Sala-i-Martín: "Treballar 4 dies és viable si reduïm el nostre nivell de vida"

Pel catedràtic d'Economia, el focus no cal situar-lo tant en les hores que som a la feina, sinó en la productivitat de la jornada laboral