El matí de Catalunya Ràdio

Sala-i-Martín: "Sánchez discutint amb la Guàrdia Civil i els francesos li han fotut la indústria de l'automòbil"

Tot i la gerra d'aigua freda pel tancament de Nissan, l'economista preveu una repatriació d'empreses que beneficiarà els més espavilats
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Nissan tanca la planta de Barcelona. La decisió de la multinacional japonesa afecta gairebé 24.000 treballadors directes i indirectes. L'economista Xavier Sala-i-Martín veu aquest tancament com un símptoma d'un canvi de paradigma profund i que afecta el cor de la globalització. 

Fins ara, vivíem en un món on les 30.000 peces d'un cotxe s'havien de produir al lloc més barat possible. Aquestes peces formaven part d'una cadena de producció global i anaven voltant pel món fins que apareixia un cotxe. És el que es coneix com la "cadena de valor global".

Aquest model de producció, conegut com "just in time", es va començar a qüestionar ara fa uns anys, amb canvis que es van accelerar amb la crisi del 2008. 

L'estocada final la va donar l'elecció de Donald Trump el 2016, que va posar al centre del debat econòmic el ja famós "America first". 

"Si Trump diu 'jo primer' i la Xina també, doncs la resta no serà menys."

El retorn de les empreses perdudes
La crisi de la Covid-19 va fer que, d'un dia per l'altre, les cadenes de subministrament es trenquessin per la gran dependència de la Xina. 

"Amb el coronavirus, s'ha fet evident que la majoria de països eren incapaços de produir mascaretes, respiradors o els elements químics per fer tests. I a l'anar-los a buscar, ens van estafar diverses vegades."

Una gerra d'aigua freda que, segons Xavier Sala-i-Martín, justifica acostar la producció i repatriar empreses cap a occident. És el canvi del "just in time" pel cautelós "just in case", que permetria reaccionar en casos de crisis globals. Aquest escenari obre una finestra d'oportunitat per a governs, treballadors i empresaris: 

"A veure què podem recapturar amb la nostra tradició industrial. Qui estigui alerta, hi sortirà guanyant, no pas qui estigui fent el passerell, com ha passat amb els automòbils. El govern de Sánchez discutint amb la Guàrdia Civil sobre manifestacions, i han vingut els francesos i li han fotut tota la indústria de l'automòbil."

Si es juguen bé les cartes, Sala-i-Martín creu que podria haver-hi sortides per als treballadors de Nissan:  

"No tinc dades, però és possible que a alguna altra empresa li puguin interessar el coneixement de la plantilla de Nissan i de la resta de plantes. Potser es poden adaptar a altres sectors que han demostrat ser importants, com la indústria mèdica."


Europa: Qui assumirà el deute?

La crisi sanitària ha fet aflorar la vella pugna europea entre el nord i el sud. A la crisi del 2008 se li podria aplicar el símil del conte de la cigala i la formiga: se'n van sortir millor i més ràpid els qui havien estalviat i fet els deures. El sud va patir, i molt. 

Ara, el coronavirus també s'ha acarnissat amb el sud, amb Espanya i Itàlia, però "evidentment, no ha estat culpa seva", afirma Sala-i-Martín. La resistència de Dinamarca o els Països Baixos de tornar a enviar diners a Espanya ve pels incompliments anteriors: 

"De Guindos no va parlar de rescat, sinó de préstecs en condicions favorables. Espanya s'ha passat pel forro les condicions favorables." 

La solució: un pressupost comunitari 

Cada nova crisi, independentment de la causa, recupera aquest xoc de mentalitats. Com resoldre'l per poder reaccionar més de pressa? Xavier Sala-i-Martín aposta per un pressupost controlat per la Comissió Europea.  

"Això causaria la impressió als finesos que no són ells els que paguen, tot i que sí que estarien pagant amb la seva aportació a aquest pressupost comú." 

Aquest és el sistema dels Estats Units. El govern fereral té un pressupost i si hi ha un huracà a Nova Orleans, hi destina una part, sense que la resta d'estats hi tinguin res a dir. 

Els diners del pressupost comunitari sortirien dels nostres impostos i permetrien apagar amb més agilitat incendis com l'actual. De moment i a falta d'uns comptes controlats per Ursula von der Leyen, s'han posat damunt la taula 500.000 milions d'euros que la Comissió Europea demanarà amb l'aval de les economies fortes.

"Es regalaran 77.000 milions a Espanya. Hi haurà 63.000 milions més que l'Estat haurà de tornar. Tindran condicions favorables, però se sumaran al deute espanyol."

Els del nord insisteixen a no donar xecs en blanc i reclamen reformes perquè tothom torni el que deu i remi en la mateixa direcció en l'aspecte econòmic i social.

 

Tant el tancament de Nissan com el coronavirus han evidenciat que els estats nació, creats al segle XIX, ja no serveixen. Hi ha problemes que s'han de tractar a la vora i que afecten escoles, fàbriques o hospitals, i després, hi ha problemes globals com la Covid-19, el terrorisme, crisis econòmiques, el canvi climàtic o la intel·ligència artificial. Aquests s'han de tractar amb ens supranacionals. 

"Per afrontar aquests problemes, Espanya és molt petita. Els països sols no hi poden fer front." 

Nissan és només l'últim capítol d'una globalització que s'està transformant. Excepte Alemanya, Europa ja fa temps que ha perdut el tren de la indústria i està perdent el de la intel·ligència artificial, un problema que Úrsula von der Leyen va dir que arreglaríem plegats.

Les reformes a Europa són molt lentes, però aquestes serien les que tindrien un impacte en la vida dels ciutadans, diu Xavier Sala-i-Martín. Si no s'acaben fent, sempre ens quedarà París:   

"Europa serà un gran museu on vindran xinesos i americans."  

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut