Sala-i-Martín: "O millora la productivitat o no es podran apujar els salaris"

En un context d'inflació disparada, el diàleg social per apujar els salaris pren més força que mai. La vaga anunciada pels transportistes de tot l'Estat, la situació dels sanitaris de Madrid o les cancel·lacions de vols a Vueling coincideixen amb un degoteig de vagues generals en països com Grècia, Bèlgica o França. Al marge d'abordar les pujades de sous, calen més mesures per contenir l'alça de preus? Treballadors i empresaris estan obligats a posar-se d'acord? Quina diferència de sous hi ha entre països? Treballadors i empresaris, obligats a entendre's? La crisi econòmica afecta tothom. D'una banda, l'economista Xavier Sala-i-Martín considera que els empresaris "han d'entendre que els treballadors han perdut poder adquisitiu". El que cobraven no serveix per comprar els mateixos béns i serveis que abans. De l'altra, l'expert adverteix que "als empresaris també els surt més car tot": "Els treballadors també han d'entendre que els empresaris potser no estan en condicions d'apujar els sous." Si no es posen d'acord, tots acaben perdent perquè "l'empresa pot acabar fent fallida i tancant", sentencia l'economista. La productivitat, clau per millorar els salaris Si un treballador aporta a l'empresa 1.000 euros, aquesta és la seva productivitat. Si ha de cobrar 1.200 euros, aquest treballador "ja no li surt a compte a l'empresa" en termes econòmics, segons el professor d'Economia de la Universitat Colúmbia. Les enormes diferències entre països El salari a Luxemburg és de 3.500 euros de mitjana. A Espanya, de 1.750, la meitat. Bulgària té el sou mitjà en un terç del de l'estat espanyol. I això? "Els empresaris de Bulgària no podran pagar mai els salaris de Luxemburg perquè la seva productivitat és molt més baixa", diu Sala-i-Martín. Els països que aposten per sectors més productius poden oferir, doncs, salaris més alts. Com es pot augmentar la productivitat? Xavier Sala-i-Martín considera que Espanya ha de millorar i fer que els treballadors siguin més productius i per aconseguir-ho proposa un seguit de mesures: Apostar pels sectors que paguen salaris més potents. Per exemple, la indústria ofereix salaris més alts que el turisme o els serveis. Invertir en maquinària i tecnologia per fer que els treballadors siguin més productius. Avançar com a societat: apostar per la innovació i evitar comportaments monopolístics. Millorar el funcionament i les prioritats. Per exemple, els metges i professors cobren més als EUA que a Espanya; en canvi, els futbolistes guanyen més a Espanya que als EUA. És qüestió de prioritats. Millorar en educació: apostar per la formació de dades, d'enginyeria... els perfils que aporten més productivitat. "Si no es fa tot això, per moltes vagues, els salaris no milloraran", sentencia l'expert. Justícia i consells per a les negociacions "Les demandes dels treballadors són justes, però hi ha coses justes que no poden ser", diu Xavier Sala-i-Martín. I afegeix: "Com li demanes a un petit empresari del transport que s'ha quedat sense marge per la gran pujada dels costos pels combustibles que apugi els sous?" En aquest sentit, l'economista suggereix que les negociacions salarials es facin sector a sector i, fins i tot, empresa a empresa.

Sala-i-Martín: "O millora la productivitat o no es podran apujar els salaris"

Invertir en maquinària i tecnologia, canviar prioritats o formació en perfils més tècnics són algunes de les receptes per millorar la productivitat