Sala-i-Martín: "No està bé penalitzar empreses que ens han salvat el cul, com Zoom"
El catedràtic d'Economia creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses "acabarà en molt poca cosa"
Sala-i-Martín: "No està bé penalitzar empreses que ens han salvat el cul, com Zoom"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El matí de Catalunya Ràdio

Sala-i-Martín: "No està bé penalitzar empreses que ens han salvat el cul, com Zoom"

El catedràtic d'Economia creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses "acabarà en molt poca cosa"

Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

El Fons Monetari Internacional ha proposat un impost temporal sobre les rendes altes i les multinacionals per pagar la factura de la crisi Covid. Estem davant d'un canvi de paradigma de l'economia mundial, com s'està dient? Els anys d'austeritat i de contenció de la despesa pública s'han acabat i ara la recepta és la redistribució de la renda i la pujada d'impostos?

Segons l'economista Xavier Sala-i-Martín, l'objectiu de l'austeritat era reduir dèficits i en aquest sentit l'FMI no canvia de discurs

"Apujar els impostos enmig d'una crisi és precisament el que era l'austeritat, a banda de gastar menys."

"Impost de solidaritat" temporal

El cap d'Afers Fiscals de l'FMI (i exalumne de Sala-i-Martín), Paolo Mauro, ha proposat tres mesures per contrarestar l'alta despesa dels tractaments per la Covid. D'una banda, posar un impost temporal sobre patrimoni, de 10 anys, als països on no n'hi havia.

En segon lloc, apujar l'impost de la renda i, en tercer, aplicar un impost sobre beneficis extraordinaris, per a empreses com Amazon o Zoom, que han guanyat molts diners amb la pandèmia. Per Sala-i-Martín, però, aquesta "pluja d'idees" acabarà en "molt poca cosa".

"No crec en impostos temporals. No hi ha res més permanent que una política temporal del govern."

Per argumentar-ho, Sala-i-Martín posa d'exemple el més famós, el de l'impost de la renda dels Estats Units. Allà, la Constitució (feta per propietaris blancs) deia que no es podien posar impostos sobre la renda, per evitar que els pobres els posessin impostos a ells. Però quan va venir la guerra civil, l'any 1863, van posar un impost temporal de la renda del 3% que havia de durar pocs anys.

"Finalment va estar vigent fins al 1958, quan algú va dir que era temporal i inconstitucional. Ho van treure però el govern estava tan acostumat a l'impost sobre la renda que es va acabar modificant de la Constitució."

"Tax the rich": què seria un benefici extraordinari?

El professor de Colúmbia creu que moltes de les empreses que afectaria la proposta de l'FMI són precisament les que han permès que l'economia hagi sobreviscut en temps de pandèmia, com Zoom o Amazon.

"No està bé que es penalitzi empreses que ens han salvat el cul, com Zoom. Castigar-les per això seria injust."

Pactar un únic impost de societats a tot el món?

A la proposta de l'FMI s'hi ha sumat la proposta de la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, per evitar la competència fiscal entre països, i que, de fet, fa molts anys que circula i que intenta implantar l'OCDE.  Yellen ha proposat un tipus mínim d'impost de societats a tot el món.

D'una banda, es tractaria d'apujar l'impost de societats (la taxa sobre els beneficis de les empreses). Aquest impost als Estats Units era del 35% a l'època Obama, molt alt comparat amb Espanya, que és del 25%. L'expresident Donald Trumpel va abaixar al 21%. I ara, el president Joe Biden proposa tornar-lo a apujar fins al 28%.

En l'opinió de Sala-i-Martín, és normal que els Estats Units estiguin buscant diners, perquè la manera com han combatut la Covid ha sigut precisament gastar.

"Els EUA ja han gastat 9 bilions de dòlars d'augment de la despesa pel tema Covid, més de 10 vegades el que hem pagat a Europa, que és de 0,7 bilions."

A banda, la proposta nord-americana té un segon punt: que l'impost de societats es coordini amb els altres països.

Si un país té un impost dels beneficis molt elevat però els del voltant no, les empreses que tenen "grans artistes de la comptabilitat", com els qualifica Sala-i-Martín, poden fer que els beneficis puguin anar d'un país a un altre i acabin en el que té els impostos més baixos.

Un cas molt gràfic: l'elusió fiscal de Google

Lespatents suposen un gran negoci per evitar pagar impostos allà on són més elevats i estalviar-se milions. Un dels exemples més clars és Google.

La seva matriu s'ubica a Irlanda, país amb unes taxes relativament baixes. Si, posem per cas, Google Espanya genera 1.000 milions d'euros, d'aquests n'hauria de pagar 250 milions a Espanya, ja que l'impost de societats és del 25%. Els evita amb trucs de comptabilitat:

"Google Espanya fa servir unes patents d'intel·ligència artificial de la matriu que valen 1.000 milions. Amb aquesta despesa, els beneficis d'aquí passen a ser 0 i els beneficis a Irlanda passen a ser 1.000. Com que els impostos a Irlanda són del 12% en lloc que del 25%, Google s'estalvia 125 milions."

Madrid, la Irlanda espanyola?

Xavier Sala-i-Martín creu que Madrid fa "una mica més de trampes" i si es pot permetre treure alguns impostos és perquè segueix recaptant-ne d'altres, com l'IVA:

"Madrid abusa del fet que és la capital d'Espanya. Decideix tenir un impost de patrimoni zero perquè tenen una gran quantitat de gent, funcionaris, institucions, que compren, cotitzen i paguen l'IVA a Madrid."

La conseqüència: les arques madrilenyes estan plenes sense la necessitat de posar impostos addicionals.

Catalunya, en canvi, si decideix posar un impost sobre el patrimoni igual a zero, deixa de recaptar molts diners però no té cap compensació de cap altre tipus.

"Madrid fa dúmping fiscal perquè els pren els impostos a les altres comunitats autònomes, com Irlanda amb Espanya."

Si finalment tots els països acaben pagant un impost de societats del 21%, com sempre en economia, uns hi guanyaran i uns altres hi perdran.

Com es paguen els deutes per la Covid?

La Covid ja ha generat enormes deutes i s'hauran de pagar. Sala-i-Martín reitera que l'única manera que tenen els governs de fer-ho és posant més impostos. I aposta per impostos permanents, no temporals.

ARXIVAT A:
Economia de butxacaCovid-19Fons Monetari Internacional

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut