Sala-i-Martin: "L'èxit o no d'aquest Black Friday depèn dels estalvis i de la por al virus"
Les botigues diuen que l'estoc està assegurat, aquest 2021, i anticipen una bona campanya de Black Friday
El matí de Catalunya Ràdio

Sala-i-Martín: "El Black Friday no perjudica les botigues de barri"

L'economista creu que el petit comerç, si ho fa bé, també pot sortir beneficiat d'aquestes iniciatives comercials

Actualitzat
TEMA:
Consum

La quarta setmana de novembre significa que arriba el Black Friday. Aquest any s'encara amb bones perspectives des del sector, i una bona part dels consumidors tenen ganes de poder sortir de compres. Ara bé, el catedràtic de Colúmbia Xavier Sala-i-Martín adverteix que cal anar amb compte i no estirar més el braç que la màniga.

"Hem d'estalviar i gastar de forma intel·ligent. No hem de caure en la temptació de gastar com bojos el primer dia que ens ho deixin fer."

Al final, el que els consumidors ens acabem gastant entre aquesta setmana i la campanya de Nadal dependrà de molts factors. Dependrà del que hàgim comprat durant la primera part de la pandèmia, de si hem tingut o no la possibilitat d'estalviar i, sobretot, de l'evolució que tingui el virus.

"La por a un hipotètic tancament com el que s'ha produït a Àustria és evident que ens fa replantejar les coses i canviar la forma amb què consumim."

De fet, durant els primers confinaments els estalvis nacionals van augmentar ja que els ciutadans no podíem viatjar ni, per exemple, anar a una discoteca.

Les ofertes

El Black Friday és una iniciativa comercial que es va crear als Estats Units pel divendres festiu després del dia d'acció de gràcies. Al llarg dels darrers anys s'ha consolidat també a casa nostra. Allà es fan descomptes molt cridaners, alguns dels quals també podem veure als aparadors de les nostres ciutats.

Entre les múltiples ofertes que trobem n'hi ha de reals; però, en canvi, també se'n troben algunes que juguen amb nosaltres.

"No totes, però hi ha empreses que fan trampes i juguem amb els biaixos cognitius dels humans ja que el nostre cervell no és perfecte."

Compres a internet

Durant aquests dies, qui més qui menys pot veure pels carrers furgonetes d'Amazon entregant les comandes que prèviament els consumidors han comprar a través d'Internet.

En paral·lel també veiem com els principals descomptes es concentren a les zones comercials on hi ha les grans marques i els grans magatzems, mentre que en barris on té un pes més important el petit comerç, els descomptes o no existeixen o són més reduïts. Això en cap cas significa, segons Sala-i-Martin, que iniciatives com el Black Friday perjudiquin les botigues de barri.

"Les grans botigues inverteixen molt en publicitat. Si els consumidors hi van és molt probable que també acabin comprant en petits comerços que estan al seu voltant."

Una situació semblant passaria amb Amazon i la venda a través d'internet.

"Ens hem acostumat a comprar a través d'internet. És més còmode. Si els petits comerços volen continuar venent s'han d'adaptar, i això vol dir que han de tenir presència a la xarxa."

En resum, per l'economista, els comerços han de ser flexibles i adaptar-se.

Canvis laborals

Com també s'adapten als canvis molts treballadors dels Estats Units. Des del mes de febrer, es calcula que uns 4 milions de persones, cada mes, han deixat la seva feina per diferents motius. És el que s'ha conegut com "The Great Resignation" (la Gran Dimissió).

"Als EUA una feina per sempre ja no existeix. Gent, sobretot, del sector restauració –que ha estat molt de temps a l'atur– i del sanitari –que han treballat de primera mà contra el virus– han decidit fer un canvi en la seva vida."

El tema del sou també és un factor a tenir en compte. Com hi ha escassetat de treballadors en molts sectors, les empreses han hagut de competir i han augmentat els salaris.

A Catalunya es podria donar una onada de treballadors que deixessin la seva feina de la nit al dia? És la gran pregunta, tot i que pel professor de la Universitat de Colúmbia la resposta és bastant clara:

"Els catalans no som tan flexibles com els americans. Si una persona d'Olot o de Vic hagués d'anar a viure a Badalona, a Madrid o a Lisboa per treballar no sé si ho faria."

Al final, amb el temps, la demanda s'anirà estabilitzant i tornarem a un tipus de consum més semblant al que fèiem abans de la pandèmia. L'economista assenyala, però, que a Catalunya treballadors de sectors com la restauració hauran perdut dos anys de la seva vida aturats mentre que als Estats Units els hauran aprofitat per tenir una altra experiència laboral.

ARXIVAT A:
Economia de butxaca Consum
Anar al contingut