Fa uns anys, poca gent coneixia el bitcoin i ara ja s'ha convertit en moneda de curs legal a un país del món, el Salvador. Des del dimarts 8 de setembre, aquesta criptomoneda es pot fer servir al país per a tot tipus de transaccions i pagaments i de forma "il·limitada". També com a moneda comptable i per al pagament d'impostos. Exactament igual que el dòlar dels EUA, l'actual moneda del Salvador. La introducció del bitcoin s'ha rebut amb incertesa per gran part de la població. El dia que el bitcoin s'estrenava a les botigues, un miler de persones es van manifestar a la capital del país reclamant fer marxar enrere i derogar la llei que s'ha implantat. L'oposició considera que es tracta d'una moneda molt volàtil que convertirà el Salvador en un paradís de narcos i blanqueig de capital. És, realment, el bitcoin una moneda insegura? Quines repercussions pot tenir, per al país, haver-la adoptat? L'economista Xavier Sala-i-Martín, col·laborador d'"El matí de Catalunya Ràdio", considera que el Salvador ha optat per utilitzar el bitcoin per fugir de l'opressió dels Estats Units: "El president del Salvador està portant el país cap a una dictadura. Als Estats Units, quan això passa, et castiguen, per exemple, bloquejant-te certs comptes. El bitcoin és una manera d'escapar d'aquest control." Què són els bitcoins? Sala-i-Martín explica que els bitcoins no deixen de ser una forma de diners. l els diners, segons l'economista, són uns instruments que ens hem inventat els humans per intercanviar coses. Aquests, al llarg de la història, han tingut diferents formes. En un principi es pagaven els salaris amb ordi, després amb metalls i més endavant van aparèixer els bitllets i les monedes, que avui en dia encara fem servir. Des de fa uns anys, diu Sala-i-Martín, també tenim el diner electrònic, que són les targetes de crèdit. "Quan tu vas al bar pots donar una targeta, que és una mena d'autorització perquè els bancs canviïn els números que tenen en el seu ordinador. Tu autoritzes a canviar el saldo del teu compte i posar-lo en el del bar." L'economista, però, creu que aquest diner electrònic té alguns inconvenients. El primer és que aquests ordinadors són a la caixa i això té un problema, i és que els "senyors de la caixa" poden veure tot el que fas. Són diners controlats. El segon inconvenient és que tota la informació es troba en un ordinador. I, per tant, si algú hackeja aquesta base de dades seria possible robar informació i diners a tothom. El bitcoin va entrar en funcionament  el 2009 i el seu ús ha crescut exponencialment Aquests problemes del diner electrònic els va voler solucionar un senyor anònim conegut com a Satoshi Nakamoto, que el 2009 va impulsar el bitcoin: "El bitcoin és un sistema de diners electrònics però que en lloc d'estar tots en un sol ordinador, el de la caixa, doncs estan en molts ordinadors a la vegada i aquests es coordinen a través d'una tecnologia que s'anomena blockchain." Per tant, podem considerar el bitcoin com un sistema descentralitzat que a més està encriptat, de manera que cap de les persones que tenen aquests ordinadors saben ben bé què hi passa. És per això que són molt aclamats per la gent que vol fer coses de forma anònima, com els criminals o la gent que vol escapar del sistema financer, com és el cas del president del Salvador. Acabarà sent un sistema més de pagament? El catedràtic d'Economia considera que, ara com ara, fer servir el bitcoin com a moneda és difícil perquè es tracta d'una moneda molt volàtil. "El bitcoin un dia val 5.000 euros, l'endemà en val 30.000, després en val 20.000 i després 60. Una moneda que canvia tant de valor és difícil que es faci servir com a diners." El que sí que estem veient que passa, diu Sala-i-Martín, és que s'està utilitzant el bitcoin com a procés especulatiu, i s'està convertint en una bombolla financera: "Com més gent inverteix, més puja de valor, hi ha més demanda i també puja el preu. Bombolla no vol dir res dolent, sinó simplement que puja el preu perquè hi ha especuladors que el fan pujar." El problema de tot això és, segons l'economista, que és possible que arribi un moment en què valgui zero, i pot ser que tota aquesta gent que es creu que s'està fent rica amb els bitcoins ho perdi tot, com va passar amb la crisi del 2008: "Les bombolles financeres ja les coneixem. El 2007, quan els preus de les vivendes pujaven, la gent comprava vivendes no perquè les necessités, sinó perquè les comprava per 100 i al cap de dos mesos valien 120. Però, de cop, el totxo va caure i tota la gent que havia invertit va perdre diners." Una amenaça per als governs El professor d'economia explica que els governs tenen un negoci brutal amb la generació dels diners en efectiu: "Converteixen un paper blanc en un dòlar o 100 dòlars i en fan milions i milions. És a dir, converteixen una cosa que no val res en bitllets." El bitcoin, per tant, suposa una amenaça per al negoci dels estats. Per això, a la majoria de països no es deixa utilitzar el bitcoin com a moneda de curs legal, perquè trencaria el monopoli. D'aquesta manera, el bitcoin queda relegat al mercat negre. Diu Sala-i-Martín que l'utilitzaran els que no tinguin por dels governs, però els altres no ho faran, perquè pots acabar a la presó per fer servir aquest tipus de diners. El professor alerta, finalment, que això dels bitcoins és una cosa arriscada i que sempre se't pot girar en contra, com va passar amb la bombolla immobiliària.