Ha passat de ser una cosa marginal i defensada per quatre "il·luminats" a ser un dels productes d'inversió més llaminers. El bitcoin ha estat protagonista de nombrosos titulars en les darreres setmanes, amb un punt d'inflexió: Els 1.500 milions de dòlars que el fabricant de cotxes elèctrics Tesla va invertir en la criptomoneda. Des de llavors, el seu preu no ha parat de pujar, patint grans oscil·lacions. En el moment de la publicació d'aquest article, el preu de la criptomoneda superava els 49.000 dòlars, però només uns dies abans havia arribat als 57.000.  Fins quan durarà aquest optimisme? Més que d'eufòria, l'economista Xavier Sala-i-Martín parla d'especulació.  "El fet que el seu preu sigui tan inestable i tan volàtil a causa de l'especulació fa que, en aquests moments, no sigui una moneda, que és el que intentava ser, sinó un pou d'especuladors". Els inversors compren bitcoins per pujar a aquesta onada especulativa, i això fa que el seu preu estigui subjecte al que els economistes anomenen bombolles especulatives. El risc? Si la bombolla es fa massa gran, pot rebentar i endur-s'ho tot.  Bitcoin: Com hem arribat fins aquí El bitcoin és part d'una tecnologia que descentralitza els registres electrònics i que va néixer per solucionar els problemes dels diners electrònics.  Els diners són un instrument que els humans fem servir des de fa segles per intercanviar productes. La forma que han tingut els diners al llarg de la història ha anat variant: cubells de civada, discs de plata amb la cara d'un emperador (les monedes) o papers amb personalitats rellevants (els bitllets).  Fa uns anys es van inventar els diners electrònics, el que coneixem com a targetes de crèdit. La transacció econòmica es realitza a l'ordinador del banc, restant i sumant l'import de la compra dels comptes bancaris relacionats, el del comprador i el del venedor. A aquest ordinador hi té accés només el banc. Però això planteja dos problemes, com explica Xavier Sala-i-Martín:  "El primer és que el banc sap tot el que fas. El segon és que tot depèn d'un sol ordinador central. Tot i que els bancs es gasten molts diners en seguretat, pot venir un 'hacker' i robar els teus diners". El bitcoin és una manera de solucionar aquests dos problemes. "És un sistema complicadíssim", afirma Sala-i-Martín. Els comptes, en lloc d'estar tots registrats en un sol ordinador, estan registrats en centenars o milers d'ordinadors. "Per tant, és molt més segur que el que tenim ara".  El segon problema que soluciona el bitcoin respecte als diners electrònics és l'anonimat, perquè les transaccions amb les criptomonedes no queden registrades. El bitcoin, com la resta de criptomonedes, aporten solucions imaginatives a problemes pendents, però "la seva volatilitat extrema fa que no serveixin com a diners", assegura Xavier Sala-i-Martím. El bitcoin volia ser una moneda estable que la gent fes servir, però l'especulació s'ha posat en el seu camí.