Concert de la Pegatina a l'Estadi Olímpic
Concert de la Pegatina a l'Estadi Olímpic, al juliol, amb 1.500 persones (ACN / Pere Francesch)
ANÀLISI

S'aixequen les barreres dels drets fonamentals

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Si la setmana passada la notícia era l'aixecament de les barreres dels peatges de les autopistes, aquesta ho serà l'aixecament dels peatges als drets fonamentals.

La pandèmia segueix el seu curs: ara ens trobem al final de la cinquena onada, que es desinfla a poc a poc, i que permet al govern afluixar en algunes de les restriccions que s'apliquen des de fa mesos i que afecten directament la vida en societat. Això vol dir que som als últims dies amb les trobades socials o familiars limitades a un màxim de deu persones, últims dies amb les cerimònies religioses de com a molt el 70% d'aforament, últims dies de manifestacions estàtiques.

S'aixequen les barreres dels drets fonamentals que, com els peatges, ja formaven part de la vida dels catalans. Les havíem incorporat (remugant més o menys però convençuts que havia de ser una restricció temporal) en favor d'un bé superior com és la salut de tots.

Portem un any i mig d'emergència sanitària, amb tot cap per avall. Des del març del 2020: amb l'estat d'alarma, primer, tot de reials decrets, ordres, decrets llei i protocols del Procicat, després, s'ha teixit una malla densa de mesures per barrar el pas al virus, per evitar que vagi contagiant gent sense parar, que de forma directa o indirecta han afectat els drets fonamentals. El dret a la lliure circulació, el dret de manifestació, la llibertat d'associació (és a dir de reunir-nos amb qui vulguem, tants com vulguem, a l'hora que vulguem), o la llibertat de culte.

Organismes internacionals com l'Agència Europea pels Drets Fonamentals avisen que la pandèmia ha estat -i encara ho és- "el desafiament més gran" per als drets en dècades i anima els representants de la ciutadania, els parlaments, a exigir-ne un rendiment de comptes als governs abans no es doni la pandèmia per superada.

En tot cas, bones notícies: a partir de divendres les restriccions afluixen. Però com que això va de drets i deures, hi ha una condició imprescindible perquè aquests drets no només es recuperin, sinó que no es tornin a restringir d'aquí dos dies: i és que tothom es vacuni.

S'acumulen vacunes a les neveres, esperant que el milió de persones cridades a vacunar-se ara, es decideixi a anar-hi. La resta ja ho hem fet: gent gran, els treballadors dels hospitals, els de més de 65 i els de menys, els de 50 i els de 40. Ara toca a la franja de 20 a 40 posar-se les piles. I d'aquests, n'hi ha un milió que ja es podria vacunar i encara no ho ha fet. Alguns perquè tenen por, d'altres perquè fins ara no els quedava cap centre de vacunació a prop i d'altres per mandra o per barra: els esforços se centren en ells, ara. Per als de la mandra: fins i tot, amb incentius. Descomptes per anar al teatre, a concerts o fins i tot a albergs. Wifi gratis, s'hi cal. Però el que no s'hi val és fugir de la crema. Les vacunes mantenen el virus a ratlla i són la clau d'accés a una vida privada i en societat sense restriccions, ni tocs de queda... per a tothom.

Anar al contingut