Nous batxillerats i més cursos de grau mitjà: comença la preinscripció
Per al curs vinent s'han ofertat 8.788 grups d'ensenyaments postobligatoris (ACN/Laura Busquets)
ANÀLISI

S'acaba el segon curs pandèmic

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Últim dia de classes. S'acaba el segon curs pandèmic. Sense confinament, però amb una col·lecció de restriccions que han convertit les escoles en autèntiques gimcanes durant mesos. Un curs mogut. Que va començar amb moltes incerteses, al setembre. La corba de contagis del coronavirus s'enfilava constantment i els protocols canviaven cada poc dies.

La cosa no ha millorat fins que ha tornat el bon temps. Les ganes de celebrar la castanyada i les ganes de celebrar el Nadal van desembocar en una sisena onada que es va acarnissar amb les escoles. L'únic reducte que fins aleshores s'havia mantingut resguardat de la virulència de les onades anteriors.

Als llibres, les motxilles i els entrepans s'hi van afegir les mascaretes, les ampolles de gel hidroalcohòlic i els circuits per separar grups bombolla. La sisena onada va posar tothom contra les cordes, amb una sensació de caos que es va aguditzar a la tornada de les vacances de Nadal, un segon trimestre que va tensionar escoles i famílies com mai. Molts directors ens van explicar que havien deixat de dirigir l'escola, per passar a ser gestors covid. Més que mans i mànigues, van haver de fer.

Una sisena onada que deixaria les coses molt al límit. Només va faltar una última gota per fer vesar el got. Els canvis en el currículum i el nou calendari: unes mesures, especialment la del calendari, que el govern va anunciar als mitjans abans de pactar-les amb les escoles i que van fer esclatar la comunitat educativa.

A la tensió d'un curs incert i ortopèdic, s'hi suma l'acumulació d'anys de retallades, que són com les restes d'un naufragi, que surten a la superfície quan menys s'ho esperen. Les retallades no s'han revertit. Catalunya destina un 3,6% del PIB a educació, per sota de la mitjana espanyola. Hi faltava la sentència del 25% en castellà, que ha acabat de desestabilitzar l'ensenyament públic.

Malestar acumulat, llista infinita de greuges i esclat del conflicte. Les vagues han marcat el ritme del tram final del curs. I amenacen de marcar l'arrencada del proper.

Més d'un milió i mig d'alumnes tanquen el curs avui, amb les notes i els deures d'estiu a la motxilla. El conseller marxa de vacances amb un suspens. Un no assolit, segons el críptic sistema de qualificacions actual. I amb molts deures. El conflicte no està solucionat. Tampoc s'ha desescalat. Toca anar a recuperació al setembre.

Anar al contingut