Retrocedir dècades en el temps

Fan falta unes poques hores per retrocedir dècades en el temps. En un no res, un govern pot engegar a rodar anys de lluita social. El PP i Vox es carreguen en un moment un dels drets que més ha costat aconseguir a l'estat espanyol. El dret a l'avortament, que és un avenç i una garantia de llibertat per a les dones, torna a ser bandera política de la dreta i l'extrema dreta. Quina dèria, aquests partits, amb voler disposar dels cossos i de les voluntats dels altres especialment, de les dones. La Junta de Castella i Lleó s'instal·la a partir d'avui en el segle XX (o el XIX) i obliga els metges a aplicar a les dones que vulguin avortar un protocol maquiavèl·lic, per convèncer-les de no fer-ho. Escoltar el batec del fetus, fer-se una ecografia 4D per veure'l més bé o oferir suport psicològic per "afrontar l'embaràs en les millors circumstàncies". Una política paternalista que converteix la dona, de nou, en un actor secundari, una criatura inferior que necessita que la guiïn, que algú li digui què està bé i què no. Com quan havien de demanar la firma del marit per treure diners del banc o per anar a treballar. Aquesta és la societat que vol l'extrema dreta de Vox i, pel que sembla, també la dreta del PP. El salt en el temps es tan bèstia i tan preocupant que el govern espanyol ha d'arremangar-se per evitar-ho i per garantir els drets de les dones de Castella i Lleó. De moment, amb un requeriment oficial. Veurem si n'hi ha prou. Que el dret a l'avortament es reconegui i estigui protegit no obliga ningú a avortar. La dreta té una gran habilitat per tergiversar els conceptes. Avortar no és estar en contra de la vida. La llei de l'avortament es limita a oferir garanties i seguretat a les dones que decideixen no continuar amb l'embaràs. Perquè no s'hi hagin de jugar la vida, ni passar per experiències traumàtiques que les marcaran per sempre, ni veure's obligades a ser mares quan no volen o no ho poden ser. Estan en el seu dret. La Carlota Gurt va suggerir fa un temps que potser calia un "jo també" (un "me too") sobre l'avortament. Per visibilitzar la gran quantitat de dones que han avortat, per "normalitzar-ho i carregar-nos el tabú". I ella mateixa feia el pas d'explicar el seu avortament, amb 19 anys. Un "jo també" que la Premi Nobel Annie Ernaux descriu amb una intimitat dolorosa en una de les seves novel·les més punyents, "L'esdeveniment". Imprescindible. Un relat de la por, la solitud, el silenci i el risc que envotava l'avortament quan era tan il·legal com Vox voldria. Una de cada tres dones avortarà al llarg de la seva vida fèrtil, segons l'Associació Drets Sexuals i Reproductius. És a dir, el dret a l'avortament dona cobertura a prop del 20% de la població. Un dret que caldrà tornar a defensar cada dia i a tot arreu, abans no tornem a trobar-nos en l'era del blanc i negre en un tancar i obrir d'ulls.