Alguns dels documents del fons de Francesc Candel que acull la Biblioteca de Catalunya
Alguns dels documents del fons de Francesc Candel que acull la Biblioteca de Catalunya
ANÀLISI

Reivindicant Candel, pare de la idea que Catalunya és un sol poble

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Avui fa 15 anys que va morir Paco Candel. Escriptor i periodista. Autor d'una llista gairebé infinita d'obres, que ha passat a la història com el pare d'"Els altres catalans". La millor radiografia que s'ha fet mai de la Catalunya dels 60: la de la immigració andalusa i castellana instal·lant-se als suburbis i aixecant a cop de pic i pala la Catalunya que després seria democràtica i moderna.

Ningú des d'aleshores ha estat capaç de fer una crònica tan acurada i amb tant de pes històric com ell. Una crònica, a més, que va causar un gran impacte. Ara estem acostumats a fenòmens virals, que esclaten en qüestió de segons i aconsegueixen una gran repercussió, però que són com fogonades, que de seguida es dilueixen. "Els altres catalans" va ser viral. Viral de veritat. Viral en aquell moment i viral al llarg de les més de 5 dècades que han passat des que es va publicar. Va tenir un èxit extraordinari en el mateix moment que va arribar a les llibreries. Un èxit de vendes i periodístic.

Amb la seva Olivetti, Candel va donar veu i rellevància als avis i als pares de molts de nosaltres. No es va limitar a observar-los des de fora, com si fossin objectes de laboratori, sinó que hi va parlar, els va visitar, va recórrer quilòmetres de carrers, molts encara sense asfaltar, les "cases barates", les zones de barraques..., va trepitjar aquella altra Catalunya i va cartografiar la seva gent.

Francesc Candel

"El que es viu, s'escriu", era la seva premissa. I el resultat va ser una narració sense prejudicis ni apriorismes, un retrat informatiu d'aquella Catalunya que s'acostava perillosament a la construcció de dues realitats hermètiques, autodefinides i diferenciades per qüestions de llengua, culturals i d'origen.

L'impacte d"Els altres catalans" va ser immediat. Va suposar un "estímul civil" mai vist fins aleshores al món editorial. Així ho definia Josep Maria Cuenca fa uns anys, reivindicant la figura de Candel. Pare de la idea que Catalunya és un sol poble.

A Candel se'l rellegeix poc, en general. Se l'estudia poc a les universitats. I se'l recorda poc, a la política. I això que és més necessari que mai, ara que tornem a construir comunitats hermètiques i a viure d'esquena als veïns nous que arriben. Per això avui, a "El matí de Catalunya Ràdio", ni que sigui una raresa, reivindiquem la figura i la mirada de Paco Candel.

Anar al contingut