Reflexions arran del crit desconsolat d'una mare a Twitter
Reflexions arran del crit desconsolat d'una mare a Twitter
ANÀLISI

Reflexions arran del crit desconsolat d'una mare a Twitter

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat
El confinament ha disparat un 25% els trastorns de la conducta alimentària entre els adolescents catalans
El confinament ha disparat un 25% els trastorns de la conducta alimentària entre els adolescents catalans

Com esteu? Esteu bé? No heu tingut por? Teniu angoixa? Esteu estressats? Tristos?

No és gens estrany que contesteu "sí" a alguna d'aquestes preguntes. Són problemes de salut mental i molta gent en té, perquè s'han disparat durant la pandèmia. Hi ha diversos estudis que ho constaten. Ara que les bombolles s'han convertit en un concepte habitual, podríem dir que fa un any que som dins d'una bombolla de pressió: amb nivells d'ansietat i d'estrès altíssims. Una de cada tres persones té símptomes d'angoixa. Entre els joves, la factura és més alta: un de cada dos ho està passant malament.

Se'n diu salut mental. I en sabem ben poc. Hi ha tot d'estigmes que envolten el tema, malgrat que tothom té salut mental de la mateixa manera que tothom té salut física.

Els últims mesos han sorgit algunes iniciatives que volen posar en valor aquest àmbit i alliberar-lo d'estigmes, és a dir, parlar-ne sense embuts. L'associació Obertament, per exemple, està fent molt bona feina per explicar que els efectes dels problemes de salut mental són tan reals com un braç trencat, encara que no hi hagi un guix que ho demostri.

Aquests dies ha saltat a primera plana el cas d'una família de Cardedeu amb una filla de 13 anys que té anorèxia i uns pares desesperats perquè l'atenguin a la sanitat pública. Sabem que el confinament ha disparat un 25% els trastorns de la conducta alimentària entre els adolescents catalans. A Sant Joan de Déu, els casos han augmentat un 60%.

Els mitjans hi parem atenció ara, després del crit desconsolat d'una mare a Twitter. Un fil de piulades que feien pujar un nus a la gola i que han permès obrir una finestra a una realitat que segurament s'està vivint a moltes cases. Adolescents, gent jove, atrapats en un trastorn monstruós que trasbalsa la relació amb els pares i els germans, i amb els amics i l'escola. I que requereix una resposta ferma i sostinguda en el temps. No només el focus dels mitjans després de fer soroll a les xarxes.

Falten recursos a l'atenció primària. Falten recursos al sistema de salut. No només per als casos d'anorèxia i bulímia. Per als casos, en general, de salut mental. Perquè van a més. Perquè per als qui els pateixen, la cosa va de dies... no de mesos, com se'ls obliga a esperar. I aquesta és una prioritat. L'acció política ha de passar inexcusablement per aquí.

Anar al contingut