Recollida de firmes, 15 anys després

Ja corre el mes de juny, que ens situa a les portes de l'estiu, i per tant, de les vacances; ens regala un ambient suau i dies de sol que apugen l'ànim i inciten a sortir al carrer, a recuperar la vida a l'aire lliure. Entre confinaments, mascareta, gel, bombolles i vacunes -moltes vacunes- fa la sensació -i les dades ho avalen- que tenim el peu al coll de la pandèmia. No està controlada, però, després de molts mesos, als hospitals comencen a respirar i això es tradueix en una xifra de morts per Covid molt i molt baixa, i en l'objectiu de consolidar el 'zero' tan aviat com sigui possible. Els epidemiòlegs que hem conegut durant aquest any llarg de coronavirus ho saben bé, perquè ho han estudiat, i ens ho han anat explicant: que les pandèmies segueixen una evolució, tenen un cicle que es pot allargar més o menys en funció de com d'efectives siguin les mesures per controlar-les. La vida també ho és, de cíclica: ara la primavera, d'aquí a dos dies l'estiu... Malauradament, la política, en alguns aspectes, també és un cicle. Un cicle tediós i en alguns casos, arriscat. El Partit Popular ha convertit la seva estratègia política en un cicle. Quinze anys després, els populars tornen a començar una sèrie d'episodis que tots coneixem: la recollida de signatures. El 2006 era amb Mariano Rajoy, contra l'Estatut. El 2021 és amb Pablo Casado contra l'indult dels líders de l'1 d'Octubre. No s'ha après res. La recollida de firmes del 2006 no va ser de franc. Va tenir conseqüències i convindria identificar-les i tenir-les presents abans de tornar-hi. Hi ha veus dins del Partit Popular que sí que l'havien fet, aquest exercici. Ara fa sis anys, Xavier García Albiol admetia obertament que la recollida de firmes de Rajoy havia estat un moviment desafortunat i que molts catalans el van entendre com una agressió. Un acte que, segons Albiol, havia de ser simbòlic, però que va enervar part de la ciutadania. Avui ressona amb força el silenci dels líders del PP català: García Albiol, des de Badalona, i Alejandro Fernández, des de la presidència del partit, declinen pronunciar-se sobre la campanya de Casado. Com les firmes, la foto de Colón també torna. I aquest cicle és força més curt: la primera, amb Casado, Abascal i Rivera, és del febrer del 2019. La segona serà del juny del 2021 i en alguns aspectes ja ha passat factura. Hi entra Arrimadas per Rivera. I canvia l'enquadrament, perquè Casado no vol ni la primera fila, ni ser a prop d'Abascal. Però la foto hi serà. Com les firmes. I les conseqüències de totes dues coses, a hores d'ara, com quan va començar el cicle anterior, són imprevisibles.