Gespa
ANÀLISI

Racisme amb totes les lletres

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

El racisme es cola a tot arreu. Forma part de la societat; per tant, és omnipresent. Apareix, fins i tot, en entorns d'oci entre menors. Com l'amistós de futbol infantil entre el Sant Vicenç de Castellet i la Pirinaica de Manresa del cap de setmana.

Ja no sorprèn a ningú que els camps de futbol de qualsevol categoria siguin un escenari lamentable de crits i d'insults, amb veritables demostracions de transformació de persones normals en energúmens. Només cal passar per qualsevol dels 5.000 partits que la Federació Catalana de Futbol organitza cada cap de setmana i asseure's una estona a la grada. És un espectacle molt trist, sobretot tenint en compte que sovint són pares cridant davant dels seus fills. Ja no és que es perdi la funció educativa de l'esport, sinó que es perd la pròpia responsabilitat de les famílies a l'hora d'ensenyar valors i d'educar en el respecte i el civisme.

Però l'incident de Sant Vicenç de Castellet passa de taca d'oli. A la gespa, nens de 12 i 13 anys. Entre ells, un amb la pell més fosca que els altres. I, incomprensiblement, algú des de la grada es dedica a fer sorolls i gestos de mico cada vegada que aquest nen toca la pilota. Inicialment semblava que els maleducats eren adults, pares de l'equip local; ara, segons el Sant Vicenç, sembla que eren menors. En tot cas, imagineu-vos el xoc per als nens que eren a la gespa. En especial, per al nen que rebia els insults. Al vestidor, "no podia ni parlar" (ens ho explicava ahir el president de la Pirinaica).

Els mitjans ho vam saber gràcies a algú que era al camp i que va denunciar-ho a Twitter, indignat davant d'uns fets que va descriure com "el més repugnant" que havia vist a la seva vida. I tant que ho és, de repugnant. És detestable. És racisme amb totes les lletres.

El pitjor del cas és que no és una excepció. Però la resposta no pot ser dir "aquestes coses passen en el futbol", per molt que passin; la resposta és la denúncia, la reprovació, assenyalar-ne tots els casos i tots els responsables, i no deixar-los passar. I qui ho ha de fer són els mateixos clubs, per començar: els entrenadors, les famílies, els presidents. Que es planti tothom, també els rivals.

No es pot normalitzar que als camps de futbol on juguen menors s'insulti pel color de pell ni per cap altre tret personal. Perquè és futbol, és un joc i són nens. I perquè tot el que visquin ara s'ho emportaran a l'edat adulta. I quina societat volem quan siguin adults?

Anar al contingut