Rialler, il·lusionat, puntual i a lloc. Quim Morales (Badalona, 1975) ja ho té tot a punt per protagonitzar l'última hora d'"El matí de Catalunya Ràdio". Serà a partir del 30 d'agost i ho farà al costat de Joel Díaz i Charlie Pee. Després de rondar per les ràdios catalanes torna allà on va començar: "El matí de Catalunya Ràdio". Antoni Bassas li va aprovar les pràctiques. Felicitats i bentornat Quim! Moltes gràcies. En quin moment vital arribes a Catalunya Ràdio? En la meva maduresa professional. Porto més de 20 anys dedicant-me a l'entreteniment radiofònic i començo aquesta nova etapa a Catalunya Ràdio amb moltíssima il·lusió. Joel Díaz, Charlie Pee i Quim Morales, quin triplet! Ja us coneixíeu? He vist els seus monòlegs, els he escoltat a la ràdio, els segueixo a les xarxes socials i hem compartit alguna cervesa. Els considero magnífics representants d'una nova generació d'humoristes i uns companys professionals molt estimulants. Quina en porteu de cap? Volem ser la clausura més divertida i ocurrent de 7 hores d'"El matí de Catalunya Ràdio". Tenim la intenció de ser la traca final del gran programa que dirigeix la Laura Rosel i que els oients arrenquin el migdia rient i passant-ho molt bé. L'encàrrec és fer un programa d'humor? Absolutament. Tots els membres de l'equip entenem l'actualitat i el que passa al nostre voltant des d'un punt de vista humorístic.  Catalunya Ràdio / Pau Venteo Quin paper ha de tenir l'humor a la ràdio pública? Ha de servir per desengreixar, per destensionar, però també per reflexionar i oferir una mirada irònica sobre el que passa al món.  Aquesta setmana hem vist com Vox assenyalava l'editor d'El Jueves per fer sàtira. Et fa patir això? Molt. Que existeixi un partit com Vox ja m'esgarrifa. I que s'iniciïn i fomentin linxaments des d'un partit polític em sembla intolerable.  Hi ha més autocensura i fronteres vermelles que quan vas començar? Certament. Segueixen existint humoristes kamikazes sense filtres, per descomptat, però la feina de bona part del col·lectiu sovint entra en conflicte amb excessives línies vermelles i susceptibilitats exagerades. Que cada cop tenim la pell més fina, vaja. Has passat per ràdios generalistes i també per musicals. Què has après de la ràdio musical? A treballar amb un tempo rapidíssim, amb molt de ritme. És molt bonic despertar el país i acompanyar-lo en les primeres hores del dia. Ah! I ara en sé més de música actual que els meus fills. Els darrers anys t'hem sentit, sobretot, en programes vinculats a l'humor. És on et trobes més còmode? Sens dubte. L'entreteniment i l'humor són els gèneres que domino, m'engresquen, m'interessen professionalment i em gratifiquen. Fem un joc. Els de La TdT es queden atrapats en un control a l'aeroport i algú ha de narrar el primer partit de Lliga. Et veus locutant un partit del Barça? Podria intentar-ho. Una altra cosa és que encertés el nom d'algun jugador. De lluny, els veig tots iguals. I fent ràdio nocturna? N'he fet i té molta màgia, malgrat que hagis de viure amb els horaris capgirats. Què no t'agrada de la ràdio, algun defecte? Que en molts casos estigui mal pagada. Plat preferit? El suc de les escopinyes. Color preferit? El blau. Tens mascota?  En Mickey, un beagle que va morir farà 10 anys. Encara el considero la meva mascota i té l'avantatge que no l'haig de treure a passejar. Cuines bé?  M'agrada cuinar i no he intoxicat mai ningú. Com vindràs a la ràdio? Estic negociant un servei de limusina amb la direcció de la casa. Si no me'l concedeixen, vindré des de Badalona en el meu helicòpter.    Catalunya Ràdio / Pau Venteo Els mitjans estem en constant transformació. Què busquen els oients en ple 2021? Volen alguna cosa més enllà del que poden trobar ràpidament a les xarxes socials o en altres mitjans. Busquen complicitat, comunitat, reflexió i continguts elaborats des de l'opinió, la creativitat, l'humor o la transgressió.  Els joves escolten la ràdio? L'escolten, encara que sigui des d'altres plataformes. La ràdio és un mitjà tan ràpid i flexible que pot adaptar-se a qualsevol franja d'edat. Per arribar als joves convé conèixer-los, saber què els interessa i, òbviament, comptar amb gent jove a les redaccions de les emissores. Com has viscut la pandèmia? A nivell personal, ha estat com una gran pausa que m'ha servit per reflexionar sobre moltes coses i per perfeccionar la recepta de la fideuà. Des del vessant professional, haver de trencar-me el cap per seguir fent ràdio m'ha servit per descobrir nous recursos tècnics i maneres de treballar que seguiré aplicant quan s'acabi aquest rotllo pandèmic. I tu? Què escoltes a la ràdio? De tot. Soc malalt de ràdio des de ben petit, quan cada nit m'adormia amb un transistor sota el coixí escoltant qualsevol cosa. Ara bé, la meva debilitat són els programes de cinema, entre ells la meravellosa "La finestra indiscreta" d'aquesta casa. Missatge per als oients que t'escoltaran a partir del 30 d'agost... Feu el que heu fet sempre: deixeu-ho tot per "L'última hora" i ens ho passarem molt bé.