El PP ha tornat a sortir al rescat del PSOE per salvar una llei del govern espanyol, en aquest cas, la llei de l'audiovisual. Les lleis es poden fer o bé pensant a beneficiar els ciutadans o bé per acontentar el capital. I, en aquest esquema, la llei espanyola de l'audiovisual és clarament del segon tipus: són Mediaset i Atresmedia les qui avui es freguen les mans. PSOE i PP han facilitat que els diners invertits per les plataformes en concepte de suport a la producció vagin a parar majoritàriament a les seves arques. Aquest canvi d'última hora es va forçar amb una intenció prou evident: seguir construint aquest Madrid que tot ho pot a costa de la perifèria, esclar. Es vol que els gegants de l'streaming tinguin Espanya com a punt de referència del sud d'Europa. Però la concepció d'aquest pla és centralista a més no poder. A l'estat espanyol, el 40% dels seus ciutadans viuen en comunitats on hi ha dues llengües oficials. Però les obligacions per produir en català, basc o gallec es limiten a un 15%. Sort que directiva europea que ha inspirat aquesta llei parla de diversitat cultural... Tot plegat, un nou llençol que es perd en aquesta bugada, i també una nova ocasió en què els dos grans partits al Congrés pacten per protegir l'uniformisme cultural i lingüístic espanyol.