Ahir es va parlar molt de "família" al PP. I no queda clar si es referien als problemes casolans, de vegades tan amargs, o a les pràctiques de la màfia. El PP ja viu una guerra civil, una guerra oberta entre dos dirigents, Ayuso i Casado, dels quals, per cert, no es coneixen diferències ideològiques. Pensen essencialment el mateix. Ayuso va guanyant. Té més aliats als mitjans, més diners (públics, esclar) i més bona posada en escena. Però, per què el seu germà tenia "relacions comercials" amb una empresa, propietat d'un amic de tots dos, que va rebre 1,5 milions d'euros en el pitjor moment de la pandèmia per produir mascaretes a preu d'or? Si és cert que ell es va endur més de 280.000 euros com a comissió, Ayuso ha de caure. Casado té el poder orgànic, controla els ressorts del partit. Per què, doncs, ell o els seus partidaris, haurien d'haver muntat una trama a l'estil de Mortadel·lo i Filemó per espiar Ayuso? Per gelosia? Per por del seu lideratge? Si ho va fer, Casado ha de caure. Vet aquí el problema. Ni l'un ni l'altre sembla que estiguin nets. I, com que plou sobre mullat, sobre Kitchen i Gürtel, el PP, com a partit, tampoc.