Querelles contra Pegasus als jutjats

Comença una setmana amb l'agenda carregada de cites que tenen a veure amb Pegasus. Una carpeta cada cop més gruixuda, que ocupa cada cop més arxius i que afecta més àrees. D'entrada, la de la governabilitat a l'estat espanyol. El Catalangate continua sense dimissions, ni explicacions, ni comissió d'investigació parlamentària. Està enquistat i fa trontollar l'estabilitat del govern de coalició al Congrés dels Diputats. La votació de la setmana passada, amb els republicans deixant sols el PSOE i Unides Podem, obliga el govern espanyol a buscar la manera de refer ponts. A aquestes alçades, dues setmanes després de l'exclusiva bomba de The New Yorker, hem après que el CNI porta anys treballant sense control parlamentari, pels vetos creuats entre partits. Que el control judicial depèn bàsicament d'un jutge i que el secret oficial és una capa de protecció que serveix per encobrir tot el que tingui una explicació complexa o -directament- tot el que no es pugui explicar. També hem après que el CNI, a priori, no va per lliure, sinó que és el govern espanyol qui li marca les línies a seguir. Ara sabem -ho publicava ahir La Vanguardia- que hi ha una Unitat d'espies que es diu de Defensa dels Principis Constitucionals, que durant els governs de Rajoy i de Pedro Sánchez va tenir l'encàrrec de recollir tota la informació possible sobre l'independentisme. Aquesta setmana comencen a arribar les querelles contra Pegasus als jutjats. Òmnium Cultural, Anna Gabriel i la Generalitat obren foc. I tot fa pensar que mentre tot això passa en el camp legal, en el polític, el PSOE va teixint l'estratègia per recuperar la confiança d'ERC. La votació del paquet anticrisi i la de la reforma laboral podrien no quedar en anècdotes, si no es refan ponts. Queden per davant votacions transcendentals per a la legislatura, com la de la llei de l'habitatge o la reforma de la llei mordassa. El PSOE necessita ERC. I ERC necessita el PSOE. El Catalangate ha obert una crisi que també fa que circulin corrents d'aire entre els despatxos de Palau. L'aposta pel diàleg queda a la intempèrie, després que els mateixos líders d'ERC han admès que té poc sentit dialogar amb qui espia. Però el cost de desmuntar la taula, després de vuit mesos d'espera, seria massa alt per als republicans. Conclusió, una vegada més, toca fer política.