Què més cal fer?

Més del 90% dels catalans viuen en zones d'alerta per sequera. La major part del país entrarà tècnicament en aquesta categoria, la d'alerta, tan bon punt el DOGC ho publiqui, abans del cap de setmana. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ho anunciava ahir als micròfons del programa. La xarxa Ter-Llobregat, la més gran de Catalunya, es tenyeix també de color vermell en el mapa de la fata d'aigua. Això vol dir restriccions. Com ja n'hi havia des de fa mesos en altres àrees. En total, 6,7 milions de persones viuran amb restriccions a partir d'aquesta setmana. Restriccions que no s'han de notar en l'aigua de boca, és a dir, obrirem igual l'aixeta per dutxar-nos, per cuinar i per beure. Però sí que afecten algunes activitats i sectors econòmics. Es restringeix l'aigua al reg agrícola, a la ramaderia, a la indústria i per a usos recreatius i lúdics. I això serà així fins que plogui prou per omplir els pantans, que estan raquítics. El problema és que hauria de ploure quatre mesos seguits per fer remuntar les reserves d'aigua. I no hi ha cap meteoròleg capaç d'albirar una situació així ara per ara. No és cosa dels homes i de les dones del temps, no cal dir-ho, és cosa del clima, que ja ha canviat. Ara ens tocarà canviar a nosaltres. Ens empeny a fer-ho. L'última gran sequera va ser el 2008. Aleshores es van prendre algunes mesures, tant a nivell de país com particular, de cada família, que han servit perquè ara puguem afrontar millor aquest episodi, que ja fa dos anys que dura. A casa hem incorporat gestos per no malgastar aigua. Ho demostren les dades de consum diari, que ronda els 120 litres per persona i dia, per tant, molt per sota del límit en cas de restricció. Una consciència que s'ha de mantenir i que per part de l'administració caldrà reforçar amb més mesures estructurals. El 2008 es van impulsar la dessalinitzadora del Prat i depuradores noves. Ara toca pensar què més cal fer perquè d'aquí a 10, 15 o 20 anys, quan hi torni a haver una sequera com aquesta o pitjor -que hi serà-, ni nosaltres ni els nostres fills ens haguem de quedar parats davant una aixeta que no raja.