La truita de patates sense ous ni patates de la Guerra Civil
El matí de Catalunya Ràdio

Quan les truites es feien sense ous ni patates

L'escassetat d'aliments de la Guerra Civil van portar el xef català Ignasi Domènech a reinventar un plat tan tradicional com la truita de patates

Ignasi Domènech (Manresa, 1874), cuiner i gastrònom català, va crear receptes que si avui ens diguessin que són de Ferran Adrià, Joan Roca o Carme Ruscalleda, no ens sorprendria. Al seu receptari, "Cocina de recursos. Deseo mi comida" (1940), el xef crea la truita de guerra amb patates simulades. És una truita de patates sense ous ni patates perquè en aquells moments de postguerra no n'hi havia.

La gran majoria d'ous eren sempre d'importació i durant la guerra totes les fronteres estaven tancades. Fins i tot, la Generalitat hi va voler posar remei amb la creació de l'Oficina de l'ou. Un òrgan que el 1937 va impulsar una campanya perquè tothom fes servir balcons, terrats i eixides per instal·lar-hi galliners. La Generalitat regalava els pollets. Però al cap de dos anys, es va acabar el pressupost i, per tant, els ous.

La recepta

Domènech aconsegueix el no-ou de la truita fregant un all al fons d'un plat soper. Afegeix tres o quatre gotes d'oli, sal, quatre cullerades soperes de farina, una culleradeta de bicarbonat, pebre blanc en pols i entre vuit i deu cullerades soperes d'aigua.

Per aconseguir les no-patates, prenia la pela de tres taronges grosses i en ratllava la part taronja per retirar-la fins que només quedés la part blanca. Això ho tallava a dauets, com es tallen les patates per una truita. Aquests dauets els bullia dues o tres hores en aigua fins que perdien tot el gust. Els escorria bé, els salpebrava i els fregia amb una mica de ceba, si en tenia.

Finalment, s'ajuntaven aquestes no-patates amb el no-ou i es coïa tot plegat en una paella, donant com a resultat una truita de patates sense ou ni patates per a tres persones.

Ignasi Domènech, pioner de la gastronomia catalana

A Ignasi Domènech i Puigcercós se'l pot considerar el gran paladí de la cuina catalana. Va treballar amb el xef francès Auguste Escoffier a l'Hotel Savoy de Londres. Va tornar a Catalunya com a celebrity xef i va decidir escriure i divulgar coneixements en lloc d'obrir un restaurant de campanilles.

Ignasi Domènech, en una imatge a Madrid feta pels volts de 1914 (Foto: Angle Editorial)

Imbuït per l'esperit de rectitud, ordre i avantguarda d'Escoffier, va fundar la seva pròpia editorial i va escriure una trentena de llibres sobre gastronomia: cuina d'aprofitament, banquets fastuosos, cocteleria i fins i tot cuina vegetariana.

Destaca sobretot el llibre La Teca, del 1924. És un receptari que ha de servir com a eina de consulta i referència, que recopila el que seria el nucli dur del corpus culinari català de l'època. El seu objectiu és el de fer que les llars catalanes siguin motor de la cuina del país.

 

Anar al contingut