Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

"Quan em vaig despertar, estava mig despullada": creixen les agressions per submissió química

Cada dos dies es produeix una agressió sexual amb drogues o alcohol pel mig, segons els Mossos

Marta Vives / Jordi Bracons / Jordi BarrancaActualitzat

Les agressions sexuals per submissió química són un problema creixent. 288 dones han denunciat una agressió sexual per submissió química. Són tots els casos que han registrat els Mossos des de l'1 de gener del 2021 fins al juny del 2022.

De mitjana, cada dos dies els Mossos han rebut una denúncia per un presumpte cas d'agressió sexual d'aquest tipus. El 57% de les víctimes asseguren que van patir-la després que algú els posés droga a la beguda.

Per la seva part, l'Hospital Clínic de Barcelona, que és un dels centres de referència en aquest àmbit, va atendre l'any 2021 prop de 500 persones, la majoria dones, víctimes de la violència sexual. Un 31'4% de les quals comeses sota la submissió química de la víctima.

La psiquiatra Lluïsa Garcia Esteve, presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, explica que aquest tipus d'agressions poden ser de manera "proactiva o oportunista":

"És proactiva quan l'agressor busca una víctima, premeditadament, per intoxicar-la amb alguna substància que disminueix la voluntat i la capacitat de defensa i que actua sobre el sistema nerviós central. Pel que fa a la submissió química oportunista, és quan l'agressor s'aprofita de l'estat d'intoxicació d'una víctima i l'agredeix."

Això és el que li va passar a l'Alba, de 30 anys, el passat mes d'octubre:

"Després de la pandèmia vaig sortir de festa amb uns amics a una discoteca prop de la Barceloneta. A partir d'un moment no recordo res fins que vaig recuperar el coneixement i era a la platja amb dos nois al meu costat i despullada de cintura cap avall."

Acompanyada per una amiga, l'Alba va anar a posar una denúncia a la comissaria dels Mossos i després va anar al Clínic, on li van fer una exploració ginecològica i li van realitzar diverses analítiques de sang i d'orina per detectar la presència de substàncies químiques:

"La psicòloga em va dir que estava en un moment de dissociació. Jo els deia als metges que era com si els estigués explicant una pel·lícula. Tenia marques per tot el cos: a l'espatlla, als braços, al coll i al pit que van apuntar els forenses. No van verbalitzar la paraula 'agressió' tot i que tot ho apuntava."

Per la doctora Lluïsa Garcia Esteve, és molt important que l'exploració es faci en les hores immediates a l'agressió abans que l'organisme expulsi els tòxics:

"Les agressions facilitades per drogues arriben més tard. Perquè hi ha tot aquest temps de pèrdua de consciència i no estar disponible per dirigir-se enlloc."

L'Alba ha rebut acompanyament i suport psicològic durant tots aquests mesos. Per la doctora Garcia Esteve, les seqüeles en les víctimes d'agressions sexuals són de llarga durada i tenen conseqüències en molts àmbits de la seva vida com els relacionals o els professionals.

En aquests moments el seu cas està en mans policials i ella no té coneixement de com evoluciona la denúncia:

"Els meus amics van tornar l'endemà a la discoteca de cara als tràmits de la denúncia però ells no es van voler fer càrrec de res. La policia em va admetre quan vaig anar a denunciar-ho que en aquella zona de la Barceloneta, el que m'havia passat a mi era habitual."

L'Alba és un dels casos que es va arribar a denunciar, però més de la meitat de casos que es produeixen no s'acaben posant en mans de la policia i la justícia. En l'últim any, les denúncies per agressió sexual han crescut un 18% a Catalunya respecte del 2019.

Tapagots perquè no hi tirin droga: la nova mesura de les discoteques contra les agressions sexuals
Tapagots perquè no hi tirin droga: la nova mesura de les discoteques contra les agressions sexuals

Nou pla d'actuacions dels Mossos

Aquesta setmana, els Mossos posaran en marxa el nou pla d'actuacions contra les violències sexuals. Essencialment, es reforçarà la presència d'agents en entorns d'oci nocturn, concerts i botellons, especialment a les zones on s'han registrat més casos d'agressions.

Tal com explica la inspectora portaveu del cos de Mossos, Montserrat Escudé, es vol donar més seguretat a les dones, crear un corredor segur per tornar a casa i també millorar la capacitat per detectar una possible situació d'agressió sexual i aturar-la tan ràpid com sigui possible:

"No es faran controls si no és que prèviament s'ha identificat que en aquells espais hi ha de manera reiterada una situació de violència que pugui preveure que una acció policial d'aquest tipus reduirà i minimitzarà."

El segon objectiu del pla dels Mossos és millorar la formació dels agents, i fer uns informes més exhaustius dels possibles casos d'agressions sexuals.

Posar tapes als gots

Per intentar minimitzar els casos d'agressions sexuals en l'àmbit festiu, des de la patronal de l'oci nocturn, Fecasarm, s'ha impulsat una prova pilot. Consisteix a posar taps als gots a les discoteques, que impossibiliten que ningú hi introdueixi cap substància il·legal sense el coneixement de la persona en qüestió.

La iniciativa està en fase de proves, i s'espera que en les pròximes setmanes Fecasarm i el Departament d'Interior decideixin si ho apliquen a la majoria de discoteques i bars musicals de Catalunya.

Centrar el focus en les víctimes, un error

La psicòloga i advocada experta en casos de violència de gènere, Carla Vall, assegura que no és bo posar el focus, novament, en la víctima. Alhora, recorda que la majoria de violacions es produeixen fora de l'oci, de tornada a casa, i que per tant la mesura de la tapa al got no seria la més adequada:

"No tindrà l'efecte que es busca perquè un cop més es posa el focus en el que fan les víctimes quan són subjectes actius de la diversió i, per tant, se'ls està posant una responsabilitat més que és el que han de fer per autoprotegir-se."

Una opinió que subscriu la doctora Lluïsa Garcia Esteve. Per ella, es tracta d'un problema estructural:

"El que hem de començar a preguntar-nos com a societat és què els hi passa als homes. El fet que surtin a gaudir de la nit amb la idea de veure a qui poden violar o a qui poden agredir sexualment, això és el que ens hem de qüestionar i hi hem de posar els focus i les alarmes."

La doctora, a més, alerta que aquest tipus d'agressions sexuals no passen només en l'àmbit de l'oci nocturn, sinó també dins les famílies o en espais coneguts.

ARXIVAT A:
FeminismeAgressió sexual
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut