Carles Puigdemont, en un acte a la Catalunya Nord, aquest estiu
Carles Puigdemont, en un acte a la Catalunya Nord, aquest estiu
ANÀLISI

Puigdemont, la peça de caça major

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

31 de gener. Dia clau en l'etapa del procés post-1 d'octubre.

Cinc anys després, l'acció se centra de ple en l'escenari europeu. La cita d'aquest dimarts a Luxemburg, a la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, marcarà un abans i un després. La batalla europea entre la justícia espanyola i els líders del procés és un trencaclosques diabòlic, que ja acumula força capítols, la majoria, fins ara, contra els interessos dels jutges espanyols.

Les rebregades que s'ha endut el jutge Llarena els últims anys han estat sonades, fins al punt que han passat cinc anys i les euroordres estan desactivades. Però això podria canviar avui. En funció del que decideixi el TJUE, que en principi afecta directament només l'exconseller Lluís Puig, però que tindrà una implicació pràctica i immediata sobre la resta: Clara Ponsatí, Toni Comín i Carles Puigdemont. I aquesta és la clau: Puigdemont. La peça que fa saltar el joc. La peça de caça major.

El que passi avui a Luxemburg s'ha de llegir judicialment i políticament: una doble lectura que és indissociable.

Judicialment, Llarena necessita com l'aire que respira que avui les coses li vagin bé a Luxemburg. La història de la persecució dels exiliats és una història que avança a empentes i rodolons, on la justícia espanyola s'ha quedat amb un pam de nas en més d'una ocasió. Començant pel moment en què va haver de renunciar a la rebel·lió, perquè els únics que duien armes l'1 d'octubre no eren precisament els polítics catalans.

Però és que fa dos dies, el Codi Penal es va actualitzar i ara tampoc no existeix el premi de consolació que va trobar al Suprem per saciar la fam de càstig. La sedició ha desaparegut, però Llarena se les ha empescat per retorçar el Codi Penal i carregar la malversació a la màxima potència, tot i que fa quatre anys ell mateix va rebutjar la malversació, perquè li semblava massa curt.

Políticament, Pedro Sánchez es va comprometre el 2019, quan va arribar a la Moncloa, a detenir Puigdemont i fer-lo tornar. Una decisió favorable del TJUE suposaria una empenta important per al president del govern espanyol de cara a les eleccions espanyoles i avalaria el seu relat sobre el punt final al procés.

Fer campanya amb el trumfo d'haver detingut Puigdemont no és poca cosa. Tancaria el cercle que va començar amb la taula de diàleg i els indults.

En definitiva, dies com avui són el paradigma que allò de la desjudicialització del procés (o sigui, de la política) i de la despolitització de la justícia té més de posada en escena que de realitat.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut