Arriba la nit més curta de l'any. El dia més llarg. La festa més bonica. I el risc més alt... Primer Sant Joan sense restriccions per la pandèmia. Els últims dos anys hem hagut de celebrar la revetlla entre confinaments, mascaretes i limitacions d'aforament. Hi havia més virus que petards. Però avui és diferent. Les restriccions són anecdòtiques i el que hi ha són unes ganes enormes de sortir, de retrobar-nos i de celebrar. El gran repte d'aquesta nit és fer la millor festa, la que ens mereixem després de dos anys de creure, però sense prendre mal. L'onada d'incendis simultanis de la setmana passada són un bon avís del que ens podem trobar aquest estiu postpandèmic si no anem alerta. Encara que hagi plogut fa dos dies, els boscos estan secs. La sequera és persistent, perquè la primavera ha estat eixuta. El mercuri no perdona. Després de l'esforç per extingir les desenes de focs que cremaven alhora, els bombers arriben a Sant Joan exhausts. I no és una data més al calendari, la d'avui. És un dels dies més complicats de l'any per als equips d'emergències. Una de les nits amb més mobilitat, amb més festes al carrer i per tant, amb més perill. Interior té a punt el dispositiu més gran de la història per aquest Sant Joan. Desplegament màxim d'efectius, de controls de trànsit i d'alcoholèmia. Hi haurà milers de treballadors públics de guàrdia, aquesta nit, per evitar que ningú prengui mal ni amb els petards, ni amb les fogueres, ni a les platges, ni a les places, ni a la carretera... ni pel fet de ser dona o de ser homosexual. Alerta activada també per aquesta nit per frenar les violències sexuals. Tant de bo el dispositiu del conjunt de la població, de tots i cadascun de nosaltres, sigui també el més gran de la història pel que fa a prudència i responsabilitat, i el del 2022 sigui un Sant Joan històric per la festa i pel retrobament.