Ahir, al Congrés dels Diputats va passar una cosa que no havia passat mai. El primer cordó sanitari efectiu a l'extrema dreta de Vox. Una de les obsessions dels de Santiago Abascal és la violència masclista. Tenen un discurs negacionista que no se sosté per enlloc, però que repeteixen incansablement. Ahir van tornar a insistir-hi: proposaven derogar la llei de violència de gènere. Però la resposta de la resta de grups (tots, menys el PP i Cs) va ser contundent: llegir un per un tots els noms de les 1.081 dones assassinades des del 2003 pels homes amb qui tenien o havien tingut una relació. És el primer cop que es veu un tallafoc com aquest al Congrés dels Diputats. Més de mil noms de dones mortes per una violència que és estructural i que fins ara cap govern ha aconseguit abordar amb polítiques transversals i unitàries. Un per un, els portaveus de la major part dels grups parlamentaris van enumerar les víctimes de la violència masclista i al final l'hemicicle va esclatar en un aplaudiment (aquí el PP i Ciutadans no van tenir inconvenient d'afegir-s'hi). Els morts. Les mortes, en aquest cas, són un argument tan rotund que va descol·locar els diputats d'extrema dreta. Vox va quedar fora de joc. Violència de gènere és la violència que reben les dones pel fet de ser-ho. És una violència instrumental. No té res a veure ni amb els sentiments, ni amb la genètica dels homes, ni amb la passió és un mecanisme per mantenir la dona sotmesa. El més efectiu de tots. Parlar de "violència domèstica" o de "violència intrafamiliar", a més de ser un error, és un perill. No és violència perquè passa a casa o perquè es dona entre familiars. És violència masclista perquè l'exerceixen els homes contra les dones a casa, a la feina, al carrer o a les institucions. Les dones són violades, maltractades, agredides, assassinades o ferides psicològicament. Pels homes. Ser dona és un factor de risc. És un dels problemes polítics més greus que tenim damunt la taula com a societat. Vox, que ho nega, és una amenaça per a les dones.