Prejudicis socials i injustícies racials
"Lupin", "Small Axe" i la tercera temporada de "Vikings" destaquen al semàfor de les estrenes de la setmana
Prejudicis socials i injustícies racials
El matí de Catalunya Ràdio

Prejudicis socials i injustícies racials

"Lupin", "Small Axe" i la tercera temporada de "Vikings" destaquen al semàfor de les estrenes de la setmana

TEMA:
Sèries
Prejudicis socials i injustícies racials. Per Toni de la Torre
Omar Sy a "Lupin"

1. "Lupin" (Marcela Said, 2021)

"Inspirada en Arsène Lupin, el lladre de guant blanc creat per Maurice Leblanc, es tracta d'una sèrie molt entretinguda, que sap ficar-se a la butxaca l'espectador i renova hàbilment el personatge"

Semàfor: Verd
El punt fort: Com segurament ja deveu deduir està inspirada en Arsène Lupin, el personatge del lladre de guant blanc, creat per Maurice Leblanc. Però no és ben bé una adaptació literal.
De què va: El protagonista és un home que vol robar un collar que va pertànyer a Maria Antonieta al Louvre. El personatge en qüestió és lector de les aventures d'Arsène Lupin i s'hi inspira. El llibre és molt important per a ell perquè li va regalar el seu pare. El cas és que la sèrie té Lupin com a referent pel personatge però també per la sèrie mateixa.
Interessant: Un altre tret distintiu de la sèrie és el tema, que gira al voltant dels prejudicis basats en la classe social i el racisme. El personatge pot fer els robatoris perquè és molt conscient d'aquests prejudicis. I és que el protagonista és negre, interpretat per Omar Sy (Intocable) que posa carisma en totes les escenes en què té l'oportunitat. El resultat és una sèrie que és molt entretinguda, que sap ficar-se a la butxaca l'espectador i renova hàbilment el personatge.
L'ambient: La sèrie s'inspira en històries concretes, com al Sherlock de la BBC, sense tenir realment Arsène Lupin com a protagonista. El fet de no tenir-lo li dona a la sèrie llibertat per crear una trama de més llarg recorregut amb el protagonista, que està relacionada amb el pare. Amb el dilema de qui era el pare.
A quina plataforma: Netflix

2. "Small Axe" (Steve McQueen, 2020

"Estem davant d'una sèrie d'aquelles que et regiren l'estómac amb injustícies"

Semàfor: Verd
El punt fort: És una sèrie en format antologia de Steve McQueen, conegut per ser el director de "12 anys d'esclavitud", entre d'altres. Explica diverses històries protagonitzades per immigrants al Londres dels anys 60 i 70. El racisme i la injustícia són al centre de la sèrie.
De què va: El primer episodi, per exemple, se centra en nou immigrants que van ser detinguts després d'unes protestes per incitació al desordre públic, als anys 70. En aquest cas, el racisme és policial. Té sentit que aquesta sigui la primera història perquè un dels objectius de Steve McQueen és recordar i demostrar que el racisme és tan o més present al Regne Unit que als Estats Units.
Interessant: La sèrie rep el títol de Small Axe, d'una frase d'un tema de Bob Marley que diu "si tu ets l'arbre, nosaltres som la petita destral que a poc a poc et tombarà". I diu molt de la intenció de l'autor.
L'ambient: Transparent en la intenció, dura a l'hora de mostrar la duresa de la vida de l'immigrant i amb un repartiment molt sòlid. Si teniu els ànims per a  una bona sèrie-protesta, Small Axe no us decebrà.
A quina plataforma: Movistar.

3. "Cobra Kai" (Jon Hurwitz, Hayden Schlossberg i Josh Heald, 2021)

"És un entreteniment i ho saben tant els creadors com els espectadors"

Semàfor: Groc
El punt fort: Et dona exactament el que busques, que és una remescla dels elements clau de Karate Kid. Aquesta línia de blanc i negre, que a les pel·lícules estava molt marcada, és el que a la sèrie han difuminat. De fet, un dels punts forts de la primera temporada era l'exercici de canviar de punt de vista i descobrir que potser el dolent, Johnny, no era tan dolent, i el bo no era tan bo.
De què va: La tercera temporada s'ha agafat als mateixos elements, introduint-ne d'altres de secundaris de les pel·lícules, i intentant fer baralles encara més multitudinàries. Hi ha coses que sempre li funcionen: el duel entre Daniel i Johnny, sobretot. I n'hi ha que denoten cert esgotament, com la majoria de trames dels adolescents.
Interessant: Potser el que més m'ha agradat és la història d'origen que donen a John Kreese, malvat entre malvats. Una mica més i fan que em caigui bé i tot. Però es comença a notar l'allargament intencionat de la història, especialment tal com acaba la temporada.
L'ambient: Combats d'arts marcials, banda sonora vuitantera, una mica de pseudofilosofia oriental i dilemes que giren al voltant de ser dels bons o dels dolents.​
A quina plataforma: Netflix.

4. "Vikings" (Michael Hirst, 2020)

"Semblava que la sèrie 'Vikings' s'havia acabat. Però no és ben bé així"

Semàfor: Verd
El punt fort: Sí, "Vikings" ha acabat perquè s'han emès els últims episodis. Però hi ha un "spin-off" en preparació, Vikings: Valhalla. Així que tenim guerrers escandinaus per a estona. És una sèrie que durant part del seu recorregut va estar tapada per l'ombra de "Joc de trons", en particular les escenes de batalles espectaculars, però "Vikings" sempre les ha fet més intel·ligents i estratègiques. És un dels punts forts de la sèrie juntament amb la recreació de la cultura vikinga. En aquest cas, la història té prou material per continuar explorant personatges històrics.
De què va: La que sí havia d'arribar al final era la saga de Ragnar, tot i que és discutible que la sèrie no hagués hagut d'acabar amb ell. L'etapa protagonitzada pels seus fills no ha estat al mateix nivell. En part perquè va patir amb la decisió de multiplicar per dos el nombre d'episodis per temporada, que li va fer perdre intensitat i direcció, i en part perquè el gruix de la història ja estava explicada.
Interessant: El final de la sèrie, que l'ha emès el canal TNT i que es pot recuperar a Movistar (més endavant arribarà a altres plataformes) ha anat a la contra de les expectatives de part de l'audiència, però ha marcat molt bé l'inici del final de l'era dels vikings.
A quina plataforma: Movistar

5. "Honour" (Richard Laxton, 2020)

"És una minisèrie molt curta, de només dos episodis, d'aquelles que reconstrueixen un cas real"

Semàfor: Groc
El punt fort: El millor de la sèrie és l'actriu protagonista, Keeley Hawes (que potser reconeixeu per sèries com "Bodyguard" o "Els Durrell"), que captura molt bé la consternació de la detectiu que investiga el cas.
De què va: El punt de partida és la desaparició d'una noia d'origen kurd a Londres. Ho denuncia el seu xicot però la família diu que no ha desaparegut. La clau de tot això és la família, que no estava d'acord amb les decisions de la noia, incloent-hi el seu nou xicot.
Interessant: A mesura que es va esbrinant tot el que va passar, recordem que és un cas real. La recomanaria a fans d'"Unorthodox".
L'ambient: És el que es classifica com a crims d'honor. Crims fets perquè els botxins consideren que la víctima ha deshonrat la seva família o comunitat.
A quina plataforma: Filmin

ARXIVAT A:
Sèries
Anar al contingut