Dia 6 de campanya electoral i hi ha partits que sembla que ja hagin esgotat l'argumentari. Que ja s'hagin quedat sense propostes. La política de metxa curta té aquestes coses: consumeix de seguida tot l'oxigen que queda allà on va. 

Als ciutadans (o sigui, els electors) els preocupa la situació econòmica, l'atur, els problemes polítics (especialment el mal comportament d'alguns polítics, la gestió del govern i el paper dels partits), i els preocupa la sanitat. Baròmetre rere baròmetre, el Centre d'Investigacions Sociològiques fa la mateixa radiografia de les preocupacions que tenen els espanyols amb resultat (en general) sempre igual.

Aquest any PP i PSOE se la juguen, perquè de les municipals i les autonòmiques de finals de mes dependrà quin serà el punt de sortida per a les generals de finals d'any. Conscients, tots dos, que fa temps que es va superar l'etapa del bipartidisme pur i que necessiten crosses per alternar-se en el govern, fan servir precisament aquestes crosses per atacar-se mútuament. 

I així és com ens trobem, en el sisè dia, amb una campanya embrutada, a nivell estatal, per la picabaralla estèril al voltant d'ETA. Estèril: de cara als electors. Que el PP estigui tot el dia amb ETA a la boca no millorarà en res la vida dels seus votants. Tot i així, el soroll dels populars ha aconseguit que Bildu acabi apartant els candidats que han passat per la presó per delictes de sang.

ETA va desaparèixer fa més de deu anys, però tristament el PP ha aconseguit que continuï sent un argument electoral... cosa que evidencia una falta clamorosa de propostes, de projectes i de discurs. 

És cert que Bildu es podia haver estalviat situar alguns noms a les llistes: hauria d'haver sabut que podia fer mal a les víctimes i que seria un plat on el PP hi sucaria pa amb fal·lera. Però la violència d'ETA, per sort, és història, ha desaparegut del mapa. En canvi, l'extrema dreta és ben present; hi ha grups neonazis actius a les xarxes i als carrers, amb vincles amb les institucions a través de Vox.

L'espectacle de Desokupa la setmana passada a la Bonanova de Barcelona n'és un bon exemple. El PP, si vol governar, haurà de recórrer -precisament- al suport de Vox, per tant, hi quedarà connectat. I aquí és el PSOE qui es frega les mans.

No hi ha arguments més pobres que els de la por al llop que vindrà. I només portem sis dies de campanya.