Laporta, Unzué i Guardiola promocionant el partit al Camp Nou entre el Barça i el Manchester City per l'ELA
ANÀLISI

Omplir el Camp Nou per l'ELA, la malaltia més cruel

Enllaç a altres textos de l'autor

Marina Romero

Editora d'"El matí de Catalunya Ràdio" a l'estiu

@marinaromero_
Actualitzat

A Juan Carlos Unzué li van diagnosticar ELA fa dos anys. Ahir, al Matí de Catalunya Ràdio, a Pep Guardiola li vam poder demanar què li ha ensenyat Unzué des que la vida li va donar al Juan Carlos aquest cop de puny:

"Ell em va ajudar perquè no ens fessin cap gol, entrenant el Víctor Valdés i tots els porters; després es va convertir en entrenador. La vida li ha donat un cop de puny i el que ha fet és aixecar-se cada vegada que cau a terra, amb els seus gestos i com es comporta, cada vegada que parla, posant-se davant d'aquesta malaltia i ajudant tanta gent."

El periodista Jose Portero va sentir per primera vegada el nom de l'ELA fa sis anys, quan ell en tenia 40 i dos fills llavors d'un i cinc anys. Té una dona capaç de moure muntanyes. Ahir el Martín i el Tristán, que ara ja en tenen onze i set anys, eren dins de l'estudi darrere seu, escoltant atentament el seu pare mentre explicava davant dels micròfons que només amb el fill gran havia pogut parlar de la malaltia.

"He tingut només una conversa amb el meu fill gran, que té 11 anys. És molt complicat explicar-l'hi. Però no n'hem tornat a parlar mai més, perquè no vull que cap dels meus dos fills pensin en el tema."

L'Esclerosi Lateral Amiotròfica és una malaltia degenerativa que afecta les neurones motores del cervell, que són les encarregades de transmetre l'ordre del moviment voluntari del cervell als músculs. Aquesta és la definició de l'ELA. La malaltia més cruel. La més puta de totes. Ni el Juan Carlos ni el Jose perden temps de la seva vida recordant el dia que la paraula ELA els va caure a sobre de cop.

Tots dos saben que han d'aprofitar cada minut de les seves vides, però tots dos coincidien ahir que com que ningú mereix patir aquesta malaltia, cal encara dedicar molts diners a la investigació. Invertir per trobar el perquè, deia Juan Carlos Unzué.

"Em sorprèn que no es presti més atenció a aquest tipus de malalties, les neurodegenaratives. Si realment és tan complicat trobar-ne les causes, haurem d'invertir-hi més per trobar la solució. Perquè si aconseguim una cura, ho podrem rendibilitzar totes les persones, tota la societat."

Dimecres, cal omplir el Camp Nou al partit que jugaran el Barça i el Manchester City de Guardiola per contribuir a aconseguir la màxima recaptació possible perquè més aviat que tard l'ELA tingui curació.

Per Unzué, pel Jose, que ahir no van perdre mai el somriure i ni tampoc els ulls els van deixar de brillar mentre explicaven la putada que representa viure amb l'ELA. Per ells, i per totes les persones a qui un dia després de patir unes molèsties amb poca importància als braços o a les cames, van seure o seuran en una consulta mèdica i van sentir o sentiran la punyalada de sentir aquest nom per primera vegada.

Gràcies Unzué, Jose i Mónica per ensenyar-nos que les parts més fosques, més dures i més complicades d'una vida s'han d'encarar sempre amb un somriure i mirant endavant. Tant de bo la investigació mèdica us torni tot el que heu donat i lluitat.

Anar al contingut