Òmicron o com acabar amb Nadal

Es veia a venir, abans fins i tot que el president Sánchez Castejón fes una roda de premsa amb més foscor que llum, que la variant òmicron arrasaria les festes de Nadal. Amb el matalàs que Espanya era un dels països més vacunats d'Europa, Pedro Sánchez i els presidents autonòmics van decidir no aplicar mà dura amb les restriccions, confiant en la responsabilitat individual. Ja. A Twitter s'expliquen casos de faula com "Operació Acabar amb l'Avi". Dos nets que van donar positiu en els tests previs al sopar i ho van amagar a la resta de la família, "perquè aquest serà un dels últims Nadals de l'avi". Sense ironia. En algunes autonomies es deleguen les funcions de diagnòstic en els pacients, perquè l'atenció primària ha estat metòdicament desmantellada i l'única via per confirmar casos amb símptomes són les urgències dels hospitals. Mentre un estudi de la Universitat de Washington estima que la variant òmicron deixarà a Espanya 9.000 morts i les xifres de contagi en una setmana ens han posat al capdavant d'Europa, la decisió política és que els ciutadans ja no hem de fer quarantenes si tenim la vacunació completa. I a mi no em surten els comptes. Perquè si les vacunes no immunitzen i aquesta variant té una capacitat de transmissió més elevada que el xarampió, quin sentit té que se suspenguin sopars de Nadal pels positius si els contactes directes avui són als seus llocs de feina? Que m'ho expliquin.