Nova resposta penal contra els impulsors del procés

Nou pas de la justícia, que avança, implacable, en el seu recorregut sense marxa enrere ni dreceres contra el procés. La sentència del TSJ contra la mesa del Parlament de la tardor del 2017 és l'enèsima resposta penal a una qüestió política. Tan política, que va del tipus de lleis que es poden posar a discussió en la mesa d'un parlament. És als parlaments on s'han de debatre i aprovar lleis. I són els tribunals els que després s'han d'ocupar de decretar si són inconstitucionals o no aquestes lleis. Una sentència que és també la constatació de la duresa exagerada amb què s'ha tractat Carme Forcadell al Suprem. A ella li van caure onze anys i mig de presó per sedició, per fer el mateix que els seus companys de mesa, condemnats ara a un any i vuit mesos d'inhabilitació. El TSJ obvia aquest contrast: no explica enlloc què va fer Forcadell que no fessin Simó, Barrufet o Corominas. A ulls dels juristes, aquesta és l'única condemna que en el pitjor dels casos haurien hagut de rebre els condemnats pel Tribunal Suprem, pel mateix motiu... i no per sedició. Ho diuen experts com el catedràtic Jordi Nieva, que es planteja si l'única manera de persuadir políticament els representants del poble és l'amenaça d'un càstig. La via penal ni ha resolt, ni resoldrà la qüestió independentista. Tampoc resoldran els tribunals el malestar del carrer. És un debat germà: la resposta policial i judicial a les protestes ciutadanes. Ara fa un any, la policia espanyola detenia joves -alguns d'ells, menors- en les manifestacions postsentència. És el cas del Guillem, el noi de la dessuadora taronja: el deveu recordar perquè és aquell que està assegut a la Via Laietana de Barcelona i ensopega just davant d'una càrrega bestial dels antiavalots, que l'enxampen com si res i el detenen: vuit contra un. Hem tornat a la Via Laietana amb el Guillem, un any després, i encara se li talla la parla quan passa per davant de la Prefectura de la Policia, on el van tenir agenollat, clavant-li clatellots i demanant-li a crits "per què tens aquesta mentalitat"? Un any després, el Guillem, que somriu i no té por, espera -no cal dir-ho- data per anar a judici.