Nova llei educativa, nova bronca política

8 lleis d'educació en 40 anys. El ritme de reformes educatives a l'estat espanyol és trepidant. Llàstima que no sigui només per criteris de qualitat, sinó bàsicament de color: del color polític que domini a La Moncloa en cada moment. El primer govern espanyol de coalició celebra el primer any de vida amb una nova reforma de l'educació. Rebatejada com 'llei Celaá', perquè últimament els textos queden tan impregnats de l'essència de qui els proposa que fins i tot n'adopten el nom. Aquesta llei suposa liquidar l'anterior: la llei Wert, el ministre del Partit Popular que es proposava "espanyolitzar els alumnes catalans". Li diem 'llei Celaá', però en realitat es diu LOMLOE: llei orgànica de modificació de la llei orgànica educativa. Com ja és tradició, l'aprovació de la llei ha anat acompanyada de bronca i de crispació parlamentària. Els polítics que han de vetllar perquè les noves generacions tinguin una bona educació demostren la mala educació de què son capaços. La polèmica s'ha inflamat en el mateix punt de sempre: la llengua. Però la reforma va molt més enllà de l'ús del castellà, el català, l'euskera o el gallec: - Posa limitacions a l'escola concertada. - Les escoles que segreguen per gènere deixen de rebre diners públics. - Per primera vegada, el govern espanyol i la Generalitat fixaran a parts iguals la distribució d'hores del currículum. - Introdueix per primer cop el concepte 'àmbit educatiu' per reforçar el treball per projectes. - El batxillerat es podrà fer en tres anys. La dreta en bloc rebutja el text i engega la maquinària de recursos judicials i soroll mediàtic per tombar-la. Fins i tot, com en un viatge enrere en el temps, el PP ha començat una recollida de signatures contra la llei. Per tant, la llei Celaá comença a morir en el moment que neix. Si d'aquí a quatre anys el PSOE i Unides Podem surten de La Moncloa, la fórmula del bipartidisme perfecte hi situarà el PP, que derogarà la llei i en redactarà una de nova. I així és com es van posant traves, legislatura rere legislatura, a la consolidació d'un dels pilars de qualsevol societat: l'escola.